Gramàtica extraterrestre

Punt i final

2009-12-28T00:01:00.000+01:00

Amics, amigues,

aquest és el darrer post de Gramàtica Extraterrestre.

Sí, he decidit tancar el bloc. No ha estat una decisió rumiada, si no més aviat precipitada i una mica pim-pam.

Fa un temps que volia fer-hi uns canvis i ara m'ha semblat que si els feia canviava massa l'essència del bloc.
De manera que per any nou hi haurà bloc nou. Em sap una mica de greu deixar aquest format després de dos anys i dos mesos, però en fi que hi farem. No ha estat pas per falta de temàtiques doncs m'han quedat forces temes pendents.

La vida és un llarg camí que cal anar caminant. Així doncs, si voleu, sereu benvinguts i ens podem continuar llegint a ...

http://www.fonsdepantalla.blogspot.com/

Moltes gracies per tot, de veritat, poc m'esperava tot el que m'he trobat quan vaig escriure el primer post.

M 16

2009-12-24T00:01:00.003+01:00

Si cerqueu M16 al Google malauradament no us apareixerà fàcilment la impressionant Nebulosa de l'Àguila, millor que la busqueu fent servir NGC 6611.

Amb aquest detall de la nebulosa que s'ha batejat com a els Pilars de la Creació, i dues fotos més simulant un zoom que ens allunyi, us deixo aquí per desitjar-vos un ...

BON NADAL
i
FELIÇ 2010

origen de la foto

Hauríem d'anar assimilant que el 2010 el Barça no farà un any tan bo com el 2009, doncs és impossible.

M 51

2009-12-20T10:00:00.012+01:00

origen de la foto

L' M51, o Galàxia del Remolí, o NGC 5194.
Dins la selecció que estic fent, tranquils que no faré 110 posts, aquesta l'he triat com a exemple d'interacció entre dos objectes astronòmics.

Recordar-vos que la nostre Via Lactea també acabarà "interactuant" amb l' M31, tot i que això no passarà aviat.

També us deixo aquest vídeo que mostra una simulació d'un viatge d'anada i tornada al límits de l'univers conegut, i aquest altre sobre la creació de tot plegat.

origen de la foto

M 27

2009-12-17T10:00:00.000+01:00

origen de la foto

L' M27 , o Nebulosa Dumbbell, o NGC 6853, és una nebulosa planetària. Hem vist cúmuls, galàxies i ara li tocava a una nebulosa.

origen de la foto

Per cert, vaig transmetre a un amic que és astrònom de la Universitat de Barcelona la pregunta de quantes referències hi havia catalogades avui en dia. Us transcric el mail de la seva resposta:

"Hola Joan,
Anem a pams. Actualment els catàlegs astronòmics es produeixen mitjançant processat per ordinador de la informació digital; com a part d'aquest processat es fa una "extracció d'objectes" de les imatges i a cada objecte se li assigna un número de catàleg. Els catàlegs que cobreixen tot el cel tenen actualment de l'ordre de centenars o milers de milions d'objectes; veure per exemple

GSC II
SDSS

N'hi ha alguns altres de dedicats a regions específiques que arriben fins a magnituds més febles.

El problema avui en dia és identificar el mateix objecte en diversos catàlegs (cross-matching). Pels més brillants no hi ha problema, però amb els més febles hi pot haver ambigüitats.

Respecte el que dius de "n'hi han molts de fotografiats però que no els ha catalogat mai ningú" això era cert amb els surveys fotogràfics, però com et deia actualment el processat digital fa que s'extreguin automàticament catàlegs de les imatges.

Per cert, et passo això per si t'interessa: www.Astronomia2009.es

Fins aviat"

Moltes gracies Xevi.

Ja veieu, ... milers de milions. A més m'envia també dos enllaços a catàlegs on-line: Vizier i Simbad.

M 64

2009-12-15T09:33:00.004+01:00

origen de la foto

L' M64, o Galàxia de l'Ull Negre també se l'anomena NGC 4826 en el Nou General Catàleg. És a dir, que les referències del Catàleg Messier estan també en el NGC que inclou els 7.840 objectes que eren coneguts a final del S. XIX, i sovint les dues referències van acompanyades.

origen de la foto

13 D

2009-12-10T18:11:00.002+01:00

M 13

2009-12-10T17:15:00.004+01:00

origen de la foto

L'M13 , o Messier 13, o Gran Cúmul d'Hercules és un cúmul globular que va ser descobert per Edmund Halley el 1714.

Sí, mentre per aquí estàvem entretinguts en altres afers, en Halley es va dedicar a mirar el cel i va descobrir aquest objecte astronòmic que després va catalogar en Messier. Ambdós eren astrònoms europeus de manera que ja haureu pressuposat que en el catàleg només surten objectes visibles des de l'hemisferi nord.

La foto de d'alt ha de ser com ho podeu veure amb un telescopi i la d'abaix és una foto feta des del Hubble.

origen de la foto

Stellarium

2009-12-05T13:06:00.004+01:00

Seguim.

Tenim doncs que volem endinsar-nos en l'exploració del cel nocturn i el primer que ens caldria és un telescopi. Bé, aquí no puc fer-hi gaire res, doncs no en disposo cap i hauré de deixar que us busqueu la vida amb algun amic, conegut i millor apropant-vos a alguna agrupació astronòmica.

Imaginem que superem aquest petit/gran obstacle i que ens disposem a observar la negre nit en un lloc on no hi tenim problemes de contaminació lumínica. Cap a on mirem per buscar algun dels 110 objectes del famós catàleg?

Podríem recórrer a planisferis en paper com s'havia de fer abans, tasca feixuga i poc precisa que desmotiva molt.
Podem recórrer a motors incorporats al telescopi, si no fos perquè són cars i a més encara no tenim telescopi.
Afortunadament, amics i amigues, esteu ja en l'era d'internet i ens queda la opció de veure com ens pot ajudar la xarxa.

Doncs si, hi han varis programes molt adients per a aquesta finalitat. Jo el que faig servir i que us recomano (a no ser que me'n recomaneu un de millor) és l'Stellarium. Us el podeu baixar de la seva web i incorporar-lo al vostre ordinador. Una vegada ho hageu fet l'haureu de parametritzar amb les vostres coordenades i ja podem començar. Una de les funcions que té aquest senzill programa és la de la cerca. És a dir, obrim la finestra de cerca hi posem per exemple M51 ... i voila!. El cel virtual girarà vers el lloc exacte cap a on esta situat l'objecte 51 del Catàleg Messier.

Els objectes messiers no es poden veure a ull nu, excepte la M31, i per tant caldrà tenir el telescopi i apuntar cap a la zona del cel per veure'l. De totes maneres amb l'Stellarium podeu veure una foto de l'objecte.

Aquest programa m'agrada molt, té alguns detalls que el fan molt interessant. Com ara que el cel es va movent o algunes altres opcions que podeu anar descobrint. A mi em va sorprendre quan vaig treure l'atmosfera i vaig indicar que dibuixes les orbites dels planetes. No m'ho havia plantejat mai, però si això es podes fer en la realitat, aleshores al mirar el Sol veuríem sempre les orbites senceres de Mercuri i Venus, doncs al estar més aprop del Sol que nosaltres les seves orbites sempre quedarien a la vista.

També permet situar-se en altres indrets del sistema solar i veure una espectacular vista de Mart des de Deimos, per exemple.

Una altre opció pels que disposeu d'un smartphone amb el sistema operatiu de google Android, és l'aplicació Google Sky que permet cercar objectes directament en el cel nocturn amb l'ajuda de les prestacions d'aquests telèfons mòbils de darrera generació.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet

2009-12-03T00:05:00.001+01:00

Com ja comença a ser costum els dijous, toca propagar un manifest. Ja se que es tan sols un retalla/enganxa, però aquest és el seu valor. La propagació d'una idea a traves de l'empenta individual dels que la recolzen.

Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.
La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert en l'article 20.5 de la Constitució, posa en mans d'un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.
La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.
La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.
Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.
Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
En democràcia les lleis i les seves modificacions han d'aprovar-se després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Per cert, diuen que aquest manifest ha estat elaborat amb Google Wave.

Charles Messier

2009-12-01T18:38:00.000+01:00

No, el catàleg Messier no és això.

Miraré d'explicar-ho amb tres imatges:

La del pare de la criatura, Charles Messier (1730-1817), astrònom francès que es va dedicar a catalogar aquells objectes que podia veure a través del seu telescopi en la boveda nocturna i que no eren uns aburrits punts blancs.

origen de la foto

En va catalogar 110 i que han passat a la posteritat llistats en el que es coneix com a Catèleg Messier.

origen de la foto

Aquesta relació d'objectes astronòmics observats i catalogats amb un telescopi de finals del segle divuit fa que siguin el primer objectiu quan es comença a afeccionar-se a l'observació astronòmica en plan amateur. Perquè una vegada observada la lluna i vistos com es mouen els planetes nomes queden les estrelles, que si, són molt maques però no deixen de ser uns puntets blancs que inalterablement apareixen cada nit al mateix lloc.
Trobar cometes i objectes fugaços és un qüestió més conjuntural. De manera que a la que vols veure més coses te'n vas cap a la recerca dels famosos objectes messiers.

Així doncs com que aquest any 2009 que comença a acabar-se ha estat declarat Any Internacional de l'Astronomia, dediquem la recta final a omplir aquest bloc d'estrelles, que per altra banda s'adiu molt a les dates que s'acosten.

CATÀLEG MESSIER

2009-12-01T00:01:00.005+01:00

Ja veus McAbeu, segueixo posant videos per obrir el mes sense que tinguin relació amb el tema. No per crear un enigma, sino més aviat per que no n'he trobat cap d'adient.

Wikiloc

2009-11-29T23:23:00.002+01:00

Per acabar amb el tema de l'olla de Zermatt us remeto a dues eines d'internet. El Google Earth segur que ja el coneixeu i es la millor eina per visualitzar aquest concepte del que us he estat parlant.

L'altre es la web Wikiloc. Una nova perla que permet d'una manera molt fàcil marcar-hi les vostres rutes i compartir-les. N'hi he posat una que vaig fer en aquesta zona i que la podeu veure aquí. Fixeu-vos amb les dades estadístiques de la columna de la dreta, molt útils i que no les he pas calculades jo, doncs ho fa automàticament Wikiloc al marcar-hi la vostre ruta.
També cal destacar la pestanya "Veure a Google Earth" doncs si la cliqueu i teniu aquest programa al vostre ordinador us hi portarà directament i veureu la ruta al vostre gust.
Recordo que, no fa pas tants anys, quan vaig anar a Zermatt per primera vegada em va caldre escriure al consulat Suís de Barcelona per obtenir-ne informació.

No se si us haureu adonat amb les fotos i els enllaços que he anat posant per aquí, quan els parèntesis que hem tingut aquest mes ho han permès, que la vall de Zermatt està dominada per la presència del Cerví, o Matterhorn.
Aquesta muntanya de fama mundial és d'una estètica embruixadora que captiva als que van a la zona admirar-ne el paisatge. Si ens hi acostem, però, no hi veurem res més que un munt de pedres amuntegades i alienes al sentiments que desperta.
Dic això perquè, a molts dels que ens agrada la muntanya, amb el transcurs dels anys ens hem trobat en alguna ocasió que hi han hagut companys que no han tornat d'una excursió. Amb el temps veus també que malgrat no culpar a la muntanya d'aquestes absències, ja no les tornes a mirar de la mateixa manera.

Gaudiu de la muntanya, però aneu-hi en compte.

Ja se que no he estat gaire prolífic alhora de mostrar-vos raconets d'aquestes valls, podria dir que us he deixat aquesta feina a vosaltres per si mai voleu anar-hi, però segurament ha estat degut a que no m'ha acompanyat en excés la musa inspiradora.

Estem en l'any internacional de l'astronomia i en aquest bloc encara no hem fet res al respecte. Ens queda un mes per posar-hi remei.

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T13:38:00.004+01:00

La meva contribució com a blocaire a la difusió de l'editorial que es publica conjuntament a les edicions dels diaris 'Avui', 'Diari de Girona', 'Diari de Sabadell', 'Diari de Tarragona', 'Diari de Terrassa', EL 9 NOU, 'El Periódico de Catalunya', 'El Punt', 'La Mañana', 'La Vanguardia', 'Regió7' i 'Segre' avui 26 de novembre de 2009, i que també se'n fa ressò les capçaleres digitals i el món blocaire.

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al qual en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o del seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

L’Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. "

Blanc

2009-11-22T19:34:00.001+01:00

I del gris passem finalment al blanc. Doncs sí amics meus, la cúspide de l'olla de Zermat està permanentment coberta d'una capa de neu blanca doncs hi abunden els cims de quatre mil metres i en aquesta alçada és normal que als Alps es mantinguin les neus perpetues. Bé, o al menys fins ara, doncs les nombroses glaceres que desaigüen cap a la vall porten uns quants anys reculant i fent-se petites. Culpa del canvi climàtic, imagino.

Amb tot això el que volia dir-vos és que en aquesta vall trobareu qualsevol dificultat en quant a excursions per la muntanya. Des de la passejada amb cremallera i caminadeta al bar, fins a les més espectaculars i verticals parets nords dels Alps. Entre mig una amplia oferta per triar.
Les estrelles entre els més preparats solen ser els quatre mils. Muntanyes com ara el Mont Rosa de 4.634 m.

Una alternativa interessant si voleu viure d'aprop el món de l'alpinisme, i sense arriscar-vos molt, pot ser fer l'excursió fins als refugis que hi han al peu d'aquestes famoses muntanyes i que serveixen com a base per atacar el cim. Podria ser que us trobeu el refugi ple, penseu sempre en fer reserva i consultar la meteo (solen ser molt precisos).

Us deixo amb aquesta foto a veure si hi sabeu veure el refugi del cantó suïs del Mont Rosa.

I finalitza també el cinema de muntanya. Ara torno de veure unes de les pel·lícules guanyadores amb un teatre ple de gent, i recordant per enèsima vegada l'arquitecte que va fer el teatre i que va deixar tan poc espai per estirar les cames. En fi, si hi heu estat ja sabeu de que us parlo, i si no hi heu estat mai procureu que el dia que hi aneu de triar una butaca al passadís per poder estirar-les.

Gris

2009-11-20T15:52:00.004+01:00

La darrera entrada la vaig titular Verd i aquest color no surt en la foto que il.lustra el post. Ja ho tenim això els blocaires, que ens agafem les llicències que ens venen de gust.

Doncs bé, seguim tirant amunt i el verd deixa pas al gris. El gris de les roques d'alta muntanya. Les temperatures es tornen més extremes, de molt calor quan fa sol a molt fred quan aquest s'amaga. Les distancies es fan més llargues i hem d'augmentar la precaució de veure quina ruta acabem fent. Tot i així, a canvi d'una col.laboració per mantenir la seva forma de vida, els suïssos et portem tan amunt com calgui.
I si resulta que s'han "descuidat" de fer-t'hi un remuntador per a aquella muntanya amb la que t'has encapritxat, hi han un grup de servicials i professionalitzats grup de guies de muntanya que t'hi acompanyaran.
Aquesta opció, la dels guies de muntanya, es una bona opció si voleu fer muntanya de debò i no sou un alpinistes de debò.

... i el cinema de muntanya? Doncs bé gracies, enfilant la recta final. El passat dimecres va tenir la presència de Nil Bohigas i Enric Lucas que varen rememorar la mítica ascensió a la cara sud de l'Annapurna ara fa ja 25 anys.

Verd

2009-11-15T23:23:00.002+01:00

Us heu fixat quin munt de ferro en la foto de l'anterior post? Ja ho tenen les valls suïsses més espectaculars, doncs algunes pequen d'excés d'aquesta ferralla. Si no us agrada haureu de cercar valls menys transitades.

Comencem amb el primer verd pel color que trobem al sortir de Zermatt cap amunt, doncs en una primera etapa en el paisatge abundaran els avets tan típics d'alta muntanya. És una franja plena de caminets per fer sense gaires preses, on de tant en tant ens hi podem trobar algun xalet-bar per prendre-hi una cerveseta o, si el vostre pressupost ho permet, fer-hi un àpat. Aquestes zones boscoses són ideals per caminades suaus, aptes per gent amb limitades capacitats físiques. Al baixar d'algun cim us podeu aturar en la darrera estació i fer el darrer tram a peu en mig d'aquest verd paisatge. Té l'avantatge de que si teniu algun lleuger entrebanc o se us gira mal temps no teniu Zermatt gaire lluny.
Passats els dos mil metres s'acaben els arbres i la tonalitat de verd és la dels prats alpins. Estem més amunt, les distancies s'engrandeixen i les condicions es van tornant més dures. El paisatge canvia de format, però tot segueix sent igual de bonic.

El segon verd del post és per anunciar l'inici del Festival de Cinema Muntanya de Torelló, que ja ha començat les seves projeccions.

Aprofitant que aquesta setmana Osona ja surt al Street View de Google us afegeixo l'enllaç a la foto de davant del Teatre Cirvianum de Torelló que és on es realitzen les projeccions.

Mostra un mapa més gran

... i el tercer verd és per un sopar, el que es va fer divendres passat a Vic amb la intenció de donar una empenta a l'Osonosfera.

Després de les jornades de l'any passat i les d'enguany, la cosa s'estava refredant una mica. Al sopar van poder assistir-hi alguns dels blocaires que van començar amb la iniciativa més alguns altres que ens hi hem anat incorporant posteriorment. Al començar el sopar érem en Jordi Casals, Joan Ballana, Jordi Font, l'Adriana Barba, Carles Banús, Guillem Bonafont, Dani Martinez, Iñaki Escudero i jo mateix, altres companys que no van poder venir per feina, salut o motius diversos, com ara l'Enric Xicoy que havia estat parlant de l'Osonosfera a Brussel.les aquesta mateixa setmana.

Es va parlar dels problemes que hi ha al portal que fan que alguns blocs, com ara aquest , hagin deixat de sortir-hi i de molts altres temes relacionats amb el món blocaire, entre elles de quina era la millor manera d'organitzar-nos per fer coses.
Gracies a la llista de blocs que hi ha al portal en els propers dies s'enviarà alguna proposta als que hi estan apuntats, de totes maneres si no us arriba res i teniu voluntat de formar part del món blocaire relacionat amb la comarca d'Osona us convidem a posar-vos-hi en contacte doncs aspirem a fer una esfera oberta on tothom hi tingui cabuda.

( Apollo 12 )

2009-11-14T19:20:00.001+01:00

Permeteu-me fer un parèntesi en el tema que ens ocupa aquest mes per tal de recordar el 40é aniversari de l'Apollo 12.

Sí, pel juliol tothom va rememorar els 40 anys dels primers passos sobre la superfície de la lluna, però gaire bé ningú farà ressò de la segona missió Apollo que va anar-hi. Imagino que fa 40 anys va passar quelcom semblant.
Ja fa un any vaig començar a referenciar els 40és aniversaris de les missions Apollo per tenir clar com havia estat el calendari del projecte. La veritat és que he flipat del ritme frenètic que va haver-hi al 1969, doncs en poc més d'un any es va passar del Apollo 7 (amb una incertesa total sobre el projecte) a l'Apollo 12 ( amb un decreixent interès sobre el tema per part de l'opinió publica al començar a considerar el vols com a "rutinaris").

Doncs si, si Neil Armstrong hagés tornat del seu viatge sense aconseguir trepitjar la lluna, potser avui el Comandant Charles Conrad no seria un desconegut per a la majoria de la gent.

Aquesta va ser una missió del mateix tipus que la de l'Apollo 11 però, aprofitant l'experiència de l'anterior i sense els nervis de la transcendència històrica , el seu comandant i els astronautes Richard Gordon (pilot del CM) i Alan Bean (pilot del LM) la van brodar amb una gran perfecció.
A més de ser semblant a tot el que vaig estar explicant el passat juliol, l'Apollo 12 va tenir algunes anècdotes pròpies:

- El coet Saturn V va rebre dos llamps just en els primers moments de l'enlairament, destrempant tota l'electrònica de la nau. Per sort, l'astronauta novell Alan Bean va recordar què volien dir les instruccions que rebia del control de missió i va fer un reset correctament reiniciant els sistemes caiguts.

- Ara que ja s'havia anat a la lluna, calia demostrar que es podia aterrar en un lloc determinat. De fet durant molts anys no es va saber la localització exacte de l'Apollo 11. Per aquesta ocasió es va posar com objectiu aterrar al costat de la Surveyor 3, una de les sondes que es van enviar per conèixer més bé la lluna. Conrad va posar el LM6 Intrepid a menys de 200 m de la sonda.

- Al trepitjar la lluna el comandant Conrad va exclamar : " Whooopie!!, potser va ser un petit pas per Neil, però ha estat molt gran per mi."

- Van fer dues EVA's , (l'Apollo 11 recordem que només en van fer una) cadascuna de gaire bé quatre hores. En una d'elles es van apropar a la Surveyor i van retornar la camara de la sonda cap a la terra.

- L'equip de reserva va incloure en el bloc d'espirals amb instruccions que els astronautes porten al braç del trajo espacial una famosa foto, que us mostro més avall, i que els caminants lunars van descobrir mestre estaven treballant en la superfície de la lluna.

Cap amunt

2009-11-08T20:26:00.000+01:00

Una vegada hageu arribat al centre de Zermatt heu de tenir en compte que, excepte per allà on heu vingut, si us poseu a caminar en qualsevol direcció serà pujada. És el que té estar en el cul d'una olla.

Potser si sou uns màquines caminant ja us agradi això de tirar pel dret, però si no podeu fer el que fem la majoria : agafar remuntadors.
Zermatt és també una estació d'esquí a l'hivern, i en les part altes a l'estiu també. Per tant hi han dos ambients força diferenciats segons les dues èpoques de l'any. Tingueu en compte que sempre us estic parlant de l'estiu, amb fred i neu la cosa canvia bastant.
No obstant els principals remuntadors, telecabines, funiculars, cremalleres, metro, ascensors,... segueixen oberts durant la temporada d'estiu, fet força comú en els Alps. Això va molt bé per tal de fer excursions, doncs si les hagéssim de fer també de pujada estarien reservades nomes a gent amb una excepcional forma física.
Per tant podem comptar amb pujar als cims força alts de més de tres mil metres amb l'únic esforç de rascar-nos la butxaca. Esforç per altra banda gens menyspreable doncs no fan cobrar per les vistes però Déu ni do pels remuntadors.

Sí teniu un mínim de condició física es molt recomanable que planifiqueu una mica l'excursió i compteu en fer-ne una part a peu. Normalment es deixa la baixada per raons obvies, però també podeu fer caminades transversals. Vigileu amb les distancies, Zermartt està a uns 1600 m d'altitud i els remuntadors us poden deixar fàcilment per damunt dels 3000 m. Tingueu en compte el desnivell i que hi hagin estacions intermitges per si les cames us fan figa, per si hi aneu amb gent poc habituada a caminar per alta muntanya o per si el temps se us gira en contra.

Perquè si, amics meus, la millor manera de descobrir Suïssa és caminant.

L'indret

2009-11-04T23:25:00.009+01:00

Si us fixeu darrere de la casa que surt en la foto hi veureu una grua, perquè a Zermatt també n'hi han.

Aquest mític poble dels alps suïssos el trobareu al final d'una de les valls que s'esquerden cap al sud fins a la frontera Italiana en el Cantó de Valais. Si hi aneu en cotxe l'haureu de deixar en el parking del municipi de Tasch, doncs no permeten anar més enllà. Per arribar a Zermatt haureu de caminar una bona estona o, com fa tothom, agafar el tren.

És un poble bucolicament massificat pel turisme. Sí, hi trobareu pràcticament totes les nacionalitats de turistes imaginables. Però malgrat el creixement urbanístic ha aconseguit mantenir l'encant de poble suís que tots ens imaginem en una postal. Podeu trobar en altres valls, més o menys properes, altres pobles més tranquils i assequibles, però la visita al llegendari poble és molt recomanable.

Quan hi arribeu, us adonareu de tot això al veure que és un poble sense cotxes als carrers, tan sols hi han carruatges tirats per cavalls i petits taxis elèctrics que junt a les cases amb les finestres plenes de geranis, la multitud de turistes armats amb càmeres fotogràfiques i les botigues de records fan que sigui impossible que no tinguis la sensació que estas de vacances.

Una vegada aquí podeu cometre l'error que fan alguns de quedar-se i visitar tan sols el poble. El més interessant ho haureu d'anar a buscar més amunt, cap a l'olla.

Aclariments

2009-11-01T22:37:00.000+01:00

Doncs bé, entrem ja en matèria per tal que podeu esbrinar de que estic parlant i entendre en que consisteix la petita llicència de blocaire a la que fa referència el títol del tema d'aquest mes.

L'olla de Zermatt fa referència al conjunt de muntanyes que envolten la població suïssa de Zermatt.

El concepte deriva de la mateixa nominació que rep l'Olla de Núria. No, no vol dir l'artilugi de cuina situat en el Santuari de la Mare de Déu de Núria on les noies que volen esdevenir mares hi posen el cap demanat fecunditat a la verge. Fa referència al concepte que representen les muntanyes que formen la Vall de Núria, que l'envolten com una olla per tot arreu excepte per l'escletxa per on desaigua un riu.

Doncs bé, m'he limitat a aplicar aquest concepte per nominar allò del que us vull parlar. El conjunt de valls i muntanyes que envolten al poble de Zermatt, perquè si bé d'olles n'hi han moltes al Pirineu, als Alps o a la reste del món, de tant espectacular i emblemàtiques com la d'aquest racó suís no n'hi han gaires.

I ho faig al novembre per fer-ho coincidir amb el 27é Festival Caixa de Sabadell de Cinema de Muntanya que es celebra cada any a la localitat osonenca de Torelló.

... ostres 27é! ... com passen els anys ...

L'OLLA DE ZERMATT

2009-11-01T00:01:00.006+01:00

No, el vídeo no té res a veure amb el tema.

7x20 The last urrah

2009-10-28T00:20:00.009+01:00

En aquest capítol...

... el president electe successor de Jed Bartlet busca escola a la capital pels seus fills durant el període de temps previ a la presa de possessió del càrrec.

The West Wing va situar en la carrera presidencial a un aspirant d'origen hispà varis anys abans que Barak Obama fos elegit president.
Era creïble al 2004, just reelegit G.W. Bush, que un nord-americà pertanyent a una minoria ètnica podes aspirar a aquest càrrec? No se, però van fer-ho.

Si sou dels que, com jo, heu vist la serie amb posterioritat a la seva emissió per tv, és bo tenir en compte la situació real dels EUA en el moment en que s'emetien els episodis.
Hi ha per exemple, un capítol (3x00 Isaac and Ishmael) gravat a corre-cuita després dels atemptats de l'11-S.

Malgrat que la serie escenificava un idea de govern a les antípodes de Bush no va contribuir prou a evitar-ne la reelecció.
Diferent és podria considerar la influència que va tenir la campanya del candidat d'origen hispà Matt Santos, que s'allarga durant les dues darreres temporades i que permet entendre molt bé com funciona una campanya electoral a la presidència dels EUA. S'ha escrit força sobre el seu paral·lelisme amb la trajectòria de Barak Obama i seria molt fàcil dir que ha estat una copia si no fos per que la serie ja s'havia deixat d'emetre quan l'Obama va deixar de ser un desconegut i va començar la seva carrera cap a l'ala oest de la Casa Blanca.

En els 154 capítols n'hi han alguns on els guionistes es van atrevir a experimentar una mica. Un d'ells és 7x07 The Debat. Aquest episodi es va emetre en directe.
S'escenificava un debat presidencial entre el candidat republicà i el demòcrata, i per donar més realisme es va optar per filmar el capítol en directe com si fos un debat real. Fins hi tot va ser moderat per un periodista real, Forrest Sawyer. Tinc entès que degut a les diferencies horaries dels EUA es va fer dos cops, un per la costa est i una segona vegada per poder emetre-ho també en directe per la costa oest.

origen de la foto

Per cert, malgrat tot el que s'ha escrit en aquest bloc durant aquest mes d'octubre, visca la castanyada i botifarra pel puto jalouin.

6x08 In the room

2009-10-25T20:04:00.001+01:00

En aquest capítol ...

... a més d'anar-se perfilant els candidats que optaran a succeir a Bartlet, entre ells el republicà Arnold Vinick, uns humoristes realitzen un numero de màgia en una festa privada a la Casa Blanca en el qual fan desaparèixer la bandera en mig de patriòtics focs d'artificials. No obstant, hi ha qui interpreta que el que han fet ha estat cremar-la.

No sabia del debat que tenen als EUA sobre si s'ha de penalitzar la crema de la bandera. Em va sorprendre que en una ocasió el president (fictici) defenses la no penalització d'aquest fet argumentant que violaria la llibertat d'expressió.

L'administració Bartlet és demòcrata i això es nota en l'argument de la serie. Però, malgrat el que es podria pensar inicialment, els republicans no sempre surten perden. Els seus arguments estan ben elaborats i defensats per personatges amb protagonisme, que en més d'una ocasió posen en evidència els arguments i maneres de fer dels demòcrates.

Un altra cosa que és present en els guions i que sempre m'ha admirat dels nord-americans ( cal vigilar amb aquesta serie perquè americanitza) ha estat el fet de les donacions. Sí, els ianquis donen diners per les causes en les que creuen. Donen diners per finançar les campanyes electorals i ho veuen de lo més normal, doncs tenen clar que una causa no prosperarà si no hi col·laboren.
Em pregunto d'on treuen la moral per tornar a donar diners després que el seu candidat hagi estat derrotat? Penseu que no ho fan tan sols en les campanyes presidencials, també donen pels senadors, congressistes i moltes altres causes.

Vosaltres doneu diners als partits polítics que voleu que guanyin? Els hi teniu prou confiança per posar-hi una petita part dels vostres estalvis? Si decidim que no els recolzem econòmicament, com ens podem estranyar de casos com en Millet o el Gürtel?

origen de la foto

4x13 The long goodbye

2009-10-21T16:22:00.023+02:00

En aquest capítol ...

... C. J. Cregg, Secretaria de Premsa, s'absenta un dies de la Casa Blanca i torna al seu poble natal per atendre uns afers.

Claudia Jean és la nineta dels ulls dels fans de The West Wing, oi?
Un dels moments bons de la serie és quan en els primers capítols la C.J. ha anat al dentista i no pot parlar en la roda de premsa. Aleshores en Josh decideix fer ell la feina d'atendre a la premsa amb un resultat que permet valorar en la seva mesura la tasca que fa C.J. dins l'administració Bartlet.

El capítol, però, que referencio ara no em va agradar gaire quan el vaig veure. No és un episodi típic de la serie, trenca amb el ritme frenètic argumental i situa l'acció lluny de tot aquest microcosmos que és l'ala oest. Ho fa intencionadament, doncs aquesta aturada és el que experimenta la C.J. quan torna al poble on va néixer. No obstant em va deixar un record que alhora d'escriure aquest posts ha fet que el torni a mirar i l'hagi triat per parlar sobre la nostre protagonista.
El guió és bo i aconsegueix transmetre l'angoixa que poden patir la gent que es dedica a la política al contemplar la seva família mentre estan immersos en aquest "tren d'alta velocitat" que suposa estar a primera fila.
De fet, a tots els personatges de la serie els és impossible mantenir una vida familiar estable, excepte el president i la seva esposa, la primera dama com en diuen.

Al tornar a mirar aquest episodi, no m'ha desagradat tant que és recrei en el tòpic de situar el centre de tot a les capitals i considerar com a intranscendental la vida en els pobles, potser per que ara ho he interpretat com un recurs argumental per ambientar la trama principal.

Diuen que el personatge de C.J. està inspirat en la secretaria de premsa de l'època Clinton, Dee Dee Myers.
Per cert, recordeu qui és el nom en clau que li posa el Servei Secret a C.J.?

origen de la foto

4x01 20 Hours in America

2009-10-18T14:57:00.014+02:00

En aquest capítol ...

... en Josh, en Toby i la Donna Mos , secretaria de Josh, es despisten, perden la caravana presidencial després d'un míting i es veuen obligats a tornar a Washington amb els seus propis mitjans.

Una bona oportunitat per fer una comparació entre els privilegiats mitjans logístics que disposen els governants, amb l'Air Force One pel lider que ens ocupa, i els que disposem la reste de usuaris. Així com també d'un intent per demostrar, i justificar, que aquests mitjans han de permetre als nostres dirigents optimitzar el seu temps i ser més productius.
En Toby, la Donna i en Josh tarden molt temps en tornar a la feina havent d' agafar cotxes, trens i avions de línia regular, mentre els seus companys enllesteixen els seus afers.

Els protagonistes d'aquesta serie treballen molt. Fan un munt d'hores, sovint s'han de quedar a sopar a la feina i sempre es queixen que en l'empresa privada cobrarien més. Ignoro si tot això es real o no, tot i que el darrer punt si que em sembla força verídic.
El que si que he llegit és que els polítics de veritat veuen als que surten en la pantalla massa innocents i massa idealistes. Imagino que hi haurà de tot en aquest món.

Ambientar l'acció d'una historia en uns despatxos pot arribar a fer-la una mica claustrofòbica i avorrida si no prens algunes mesures. Una d'elles són els famosos Walk and talk, usats i fins hi tot parodiats dins la pròpia serie. Això consisteix en que els personatges van recitant els seus diàlegs simultàniament van caminant per les instal.lacions, poden inclòs canviar varies vegades d'interlocutor abans d'arribar al seu destí. Pot semblar poc rellevant, però aquests recursos li donen molt dinamisme a la serie i fan el producte final molt més atractiu sense haver de renunciar a guions treballats basats en fets interessants.

origen de la foto

3x12 100.000 airplanes

2009-10-14T16:15:00.000+02:00

En aquest capítol...

... el president demana al seu equip que avaluï la possibilitat d'engegar un gran projecte i que en Sam Seaborn, Ajudant de Director de Comunicació, ho inclogui en el Discurs de l'Estat de la Unió.

El projecte en qüestió presenta dimensions semblants a la proposta de Kennedy d'enviar un home a la lluna o la de Roosevelt de que els EUA construirien 50.000 avions per poder guanyar la segona guerra mundial, fet que semblava impossible.

A vegades penso que aquesta serie s'hagés pogut ambientar en un ajuntament d'un petit poble del nostre, o de qualsevol altra, país. Caldria canviar la sala de reunió de la cúpula militar amb capacitat nuclear pel despatx del cap de la guàrdia urbana, però no ens aniríem pas gaire més lluny en quant als plantejaments.
Un exemple pot ser aquest capítol. A quin alcalde no li agradaria proclamar un projecte desmesuradament ambiciós amb l'esperança de comptar amb el suport i complicitat dels seus ciutadans? Ser recordat en els llibres per dir una frase que va alterar el curs de la Historia?
Engrescar a tots els que t'envolten a ser protagonistes d'una aventura que ens ha de portar a un món millor?
Llaminer, oi?

No obstant poques vegades es dona la situació ideal per dur-ho a terme.
El més normal ha de ser que els teus col·laboradors t'acabin demostrant i convencent de la impossibilitat del somni. Saber tocar de peus a terra i conèixer les limitacions pròpies i de l'entorn que ens envolta ha de ser una de les grans virtuts d'aquells que aspirin a liderar.

L'altra virtut també hauria de ser no renunciar als somnis. Tots hem sentit a parlar de Neil Armstrong i ... quans avions creieu que és varen fabricar als EUA durant la segona guerra mundial?

origen de la foto

2x22 Two Cathedrals

2009-10-11T16:45:00.011+02:00

En aquest capítol ...

... el president del Estats Units, Josiah "Jed" Bartlet ha de fer public la seva decisió sobre si es torna a presentar a les eleccions a la presidència i alhora també ha d'explicar un impediment, que ha estat ocultant, que podria impossibilitar aquesta reelecció.

Aquest capítol amb el que tanca la segona temporada és un dels millors i , segurament, també ho és de tota la producció televisiva que s'hagi fet mai. De fet la serie ha estat una de les que ha rebut més guardons i premis a llarg de tota la historia.

Tots alguna vegada hem sospesat el fet de fer un pas decisiu en les nostres vides i quan comencem a tirar endavant poden sorgir els dubtes sobre si haurem mesurat correctament les nostres capacitats i limitacions. Si aquests pas consisteix en dirigir la principal superpotència del planeta, aleshores dona peu a magnificar el gest i envolcar-ho amb una transcendentalitat aclaparadora.

No podem pretendre que els nostres governants siguin persones físicament perfectes. Al fer-se gran qui no té un all té una ceba, i no podem renunciar a la capacitat intel.lectual de persones que no siguin capaces de pujar a una bicicleta.
Cal però que aquestes limitacions siguin publiques? Hem de saber el raport mèdic diari dels nostres dirigents? Quines malalties marquen el límit del que s'hauria de permetre? Quan es pot considerar un engany no fer publica una malaltia d'un càrrec electe?

origen de la foto

Vaja, finalment aquest mes també estic posant "bonus track" a les fotos.

2x17 The Stackhouse Filibuster

2009-10-08T16:25:00.001+02:00

En aquest capítol ...

... Josh Lyman, Ajudant del Cap de Gabinet, tanca un acord que afecta el finançament de la sanitat publica, havent de deixar-ne fora una petita partida. El senador Stackouse utilitzarà una tècnica parlamentaria per forçar a incloure-la.

A vegades sembla com si el guionista Aaron Sorkin, tingui una especial predilecció per Josh Lyman.
Aquesta es una serie força coral, es a dir que el protagonisme va recaient en diferents personatges. De fet en forces capítols, sobretot cap al final, quasi no hi surt el president. També hi han varies trames de diferent transcendència en cada capítol, fet que li dona molt d'interes i que pot dur a diferents percepcions segons l'espectador que estigui mirant la tele.

Estem parlant d'unes histories de ficció, amb personatges de ficció que es mouen en entorns reals. La tècnica del senador Stackhouse és real i consisteix en usar el torn de paraula a la tribuna del senat durant hores parlant de qualsevol cosa per evitar una votació.
Al descobrir detalls del sistema polític nord-americà tendeixes intentar comparar-ho amb el nostre, però aquí si que deixo que cadascú en tregui les seves conclusions.
El que si que pot tenir és un component pedagògic, com escrivia en Vicent Partal en aquest recomanable escrit.

Vist des de fora costa veure on s'acaba la ficció, tot i que he llegit que han estat assessorats per antic personal de la Casa Blanca i alguns dirigents han elogiat l'ambientació i el realisme. Polítics demòcrates sobretot, doncs aquest es el color de l'administració Bartlet.
Els republicans van posar a la serie el sobrenom de The Left Wing.

En totes les administracions es practica la política de passadís, aquells acords o decisions que es prenen o s'acorden pels passadissos i que després s'escenifiquen en els hemicicles. Hi veieu cap mal en això? Ho trobeu una mala praxis política? o per contra ho considereu quelcom profitós i necessari?

origen de la foto

1x10 In Excelsis Deo

2009-10-04T00:30:00.002+02:00

En aquest capítol ...

... en Toby Ziegler, Director de Comunicació de la Casa Blanca, rep una trucada de la policia degut a que s'ha trobat una targeta seva en l'abric d'un indigent que acabava de morir al carrer.

No, no repassaré els 22 capítols de cadascuna de les set temporades de que consta la serie.
En Toby és un dels meus personatges preferits. Té una certa obsessió per buscar la puresa de les idees, fet que més endavant li acabarà portant problemes.
Tampoc voldria entrar ara a analitzar psicològicament els personatges, sobretot perquè no m'hi veig capacitat, sinó tan sols remarcar alguns detalls que m'han cridat l'atenció.

Aquí doncs en Toby es troba amb la impotència que sent davant d'uns fets que creu injustos, en aquest cas el tracte que reben els veterans de guerra, i la impossibilitat de canviar-ho.
Jo diria que qualsevol persona que es pugui dedicar a la política amb honestedat s'ha de trobar amb aquesta sensació en algun moment o altra, treballis en un petit ajuntament o en un poderós govern.
Davant d'això el nostre protagonista decideix fer un petit i arriscat gest, quelcom correcte però fora del que està establert, amb la esperança de que potser pot servir d'alguna cosa.

"I can only hope so", o tal com la vaig sentir jo en la versió doblada "Eso espero", és va convertir en una de les frases emblemàtiques de la serie.

origen de la foto

1x01 Pilot - El Ala Oeste de la Casa Blanca

2009-10-01T12:00:00.013+02:00

En aquest capítol ...

... al ser el primer programa es presenten els personatges. El Cap de Gabinet, en Leo McGarry arriba a l'ala oest de la Casa Blanca i hi fa una passejada per diferents estances, gairebé ensenyant-nos les oficines com si fossin un personatge més de la serie.

The West Wing és una serie de tv que ens explica el dia a dia en l'administració del president fictici dels Estats Units Josiah Barlet.
Al començar a mirar-la vaig buscar per internet un plano de l'ala oest, que és la part de la Casa Blanca que està ocupada per les oficines de l'administració. Va ser impossible seguir la serie doncs el plató de tv no és exactament com les instal.lacions reals. Són força aproximades, el despatx oval si que es una fidel reproducció de com era el despatx durant l'administració Clinton, així com també alguns exteriors i certa decoració.

Finalment, vaig trobar aquesta web on hi ha una comparativa entre la real West Wing i la de ficció.
I si he dit que el despatx oval es igual, qui hagi vist la serie de seguida es fa la mateixa pregunta sobra l'altra gran protagonista de l'arquitectura de la seu nord-americana. El saló Roosevelt si que existeix, però es molt més impressionat el de la serie. El saló recreat és una sala que imposa, on es veu que s'hi poden firmar acords molt transcendentals, quasi que t'hi sentiries important fins hi tot signant el teu propi finiquito. De fet, els mateixos protagonistes aprofiten la presència que dona la sala per tancar negociacions en més d'una ocasió. Estic segur que altres polítics en el món real que disposen d'intal.lacions impressionats també la fan servir aquesta tècnica.

Al llarg de la serie veurem també altres "protagonistes" principals com la Sala de premsa o d'alguns racons de la Casa Blanca que només surten esporàdicament com ara el cinema, aquest com que està situat a l'ala est li toca un paper d'artista convidat.

THE WEST WING

2009-10-01T00:01:00.005+02:00

No soc gaire de mirar series de TV, però aquesta val la pena.

Brindem per acabar

2009-09-29T19:46:00.002+02:00

Bé, no se si us ha vingut ganes de prendre una cerveseta o no. En tot cas reconec que aquestes fotos si que conviden a anar a obrir la nevera.

Salut!

De cara a l'octubre tinc que tractar un tema ara que encara el tinc fresc en la memòria. Sabeu qui és en Josh Lyman?

Escombrar cap a casa

2009-09-27T16:29:00.004+02:00

Us deixo aquí una relació de les empreses elaboradores de cerveseres artesanes catalanes que han participat en l'Aula del gust de la Festa del porc i la cervesa de Manlleu:

. Cerveses Glops
. Companyia Cervesera del Montseny
. Cerveses Fortiverd
. Cerveses Kek's

Volia també posar una llista de blocs i webs sobre cervesa, així com fer una llista de marques de cervesa, però és que n'hi han tantes que us deixo aquest enllaç on podeu buscar-les vosaltres mateixos.

origen de la foto

Elaboració pròpia

2009-09-25T22:12:00.002+02:00

Visitar indrets on cada bar es fabrica la seva pròpia cervesa permet sortir de la monotonia de les marques comercials i apreciar la riquesa i varietat d'aquest producte. Una mica com amb el vi.

A mi m'agrada més la cervesa que el vi, entre altres coses perquè la cervesa serveix per treure la sed i el vi no. Però malgrat que m'agrada molt, no m'agrada veure'n molta. Amb més de dues ja tinc malt de cap l'endemà.
Tal com ens han explicat en els comentaris del darrer post (gracies Joan), no oblidem que estem parlant d'un producte amb alcohol i les conseqüències que això comporta. Evidentment que cadascú faci el que cregui convenient, i jo crec convenient no fer apologia de l'alcohol i si fer-ne de les bones virtuts de la cervesa si es pren amb responsabilitat.

Així doncs estàvem parlant de la varietat que suposa els fet de que molts locals del centre d'Europa es fabriquin la seva pròpia cervesa i la varietat gustativa que això comporta.
Com que és molt difícil trobar al super aquest tipus de cervesa, he escollit per al post d'avui la Franziskaner Weisbier, que malgrat ser una cervesa industrial em serveix per il.lustrar el concepte de cervesa centre-europea.

Per cert, m'he deixat caure per la Festa del porc i la cervesa de Manlleu i he pogut assistir a un tast guiat de cerveses artesanals a càrrec de l'Àlex Padró de Cerveses Glops.

N'hem de parlar d'aquests tipus de cerveses.

El centre del món

2009-09-18T23:12:00.005+02:00

Malgrat que m'agraden molt les belgues, la millor cervesa del món és la que es beu al centre d'Europa. El triangle que formen Alemanya, Austria i la República Txeca és ideal per cultivar una panxulina cervesera.

Seguint el criteri d'una birra fàcil de trobar al super, he triat per aquest post la cervesa Pilsner Urquell. No m'estendré en tecnicismes que podeu trobar a la Viquipèdia sobre la cervesa pilsner, les pale lager i les lager, lectura molt recomanable si us interessa el tema.

He dit abans que la millor cervesa és la que es beu al centre-europa doncs em reitero en que si aquesta cervesa la portes cap aquí, no és el mateix. Ni aquesta ni cap altra. Deu ser cosa de la pressió atmosfèrica, la temperatura o jo que carai se. Peró si les prens en el seu lloc d'origen totes les cerveses són molt més bones.

En aquests zones hi han locals que es fabriquen la seva pròpia cervesa, per tant la varietat por ser molt gran i una tasca impossible degustares totes.
Així com les belgues prefereixo beure-les en copa, per aquestes cal utilitzar la gerra. El tamany ja és una qüestió personal de cadascú.

De cara a la setmana que ve, casualment doncs no hi pensava, en celebra a Manlleu la Festa del porc i la cervesa. Tot i que hi haurà productes típics locals derivats del porc, si és veu quelcom com la foto que he triat per avui no la podríem pas considerar originari de la comarca d'Osona, malauradament.

origen de la foto

Les belgues trapenques

2009-09-16T21:00:00.006+02:00

Dins del món de les cerveses elaborades en monestirs belgues hi destaquen les trapenques. Són les que tenen el seu origen en un monestir de l'ordre cistercenc dels monjos trapencs.

De monestirs d'aquesta ordre que elaborin cervesa n'hi han set, sis a Bèlgica i un de molt proper a Holanda, que són les marques de cervesa Westmalle, Westvleteren, Achel, Chimay, Orval, Rochefort i l'holandesa La Trappe.

Aquestes cerveses són lo millor de lo millor.
La Chimay es la que prenc més habitualment doncs és la que em costa menys de trobar al supermercat, tot i que si cerqueu una mica les podeu acabar trobant totes. La que m'agrada més es la Chimay que té l'etiqueta de color blau, molt més que la vermella i no recordo ara si la de la etiqueta blanca és millor o no. És a dir que aquestes cerveses n'hi han de varis tipus, amb diferents fermentacions, etc, i val la pena anar-les degustant.

Els monestirs es poden visitar, o bé instal.lacions annexes, i són una molt recomanable visita si aneu per aquella zona. No tan sols els set trapencs, també els altres que elaboren cerveses d'abadia.
Ves per on escrivint aquest post he localitzat l'origen de La Trappe a Tilburg, Holanda, i resulta que hi he estat molt aprop en dues ocasions i al no saber-ho vaig desaprofitar l'oportunitat de visitar-ho.

Malgrat ser aquestes de les millors cerveses, no he trobat una bona foto, però us deixo aquesta on és veu una ampolla de porcellana amb un tap com els del cava.

Origen de la foto

Les belgues d'abadia

2009-09-11T20:00:00.000+02:00

Són cerveses d'abadia les inspirades en cerveses elaborades en interior de monestirs o abadies, majoritàriament fetes a Bèlgica.

Com a referència m'he quedat amb la Leffe, doncs és la més freqüent de trobar en les estanteries dels nostres supermercats. No tant als bars, per la qual cosa per a mi s'han convertit en un tipus de cervesa per prendre a casa. El moment ideal es abans del sopar, aquells en que tens convidats o que vols trencar la rutina. Ha d'estar ben fresca, servida en copa, amb un dit d'escuma i per prendre-la en aquells moments previs a l'àpat en que acabes de preparar la taula o la gent va arribant.

Un detall, si demaneu aquests tipus de cervesa a Bèlgica us demanaran si la voleu amb grosella o no.
Sí, hi tiren xarop de grosella, no gaire, un pensament, just per fer-hi un creu damunt de l'escuma i després la remenen amb una cullera. A mi m'agrada i us recomano que si ho feu compliu amb el ritual de llepar la vostre cullera una vegada remenada.
Una altre de les raons per les que he convertit aquestes cerveses en casolanes era degut a la cara que posaven el cambrers d'aquí quan els demanava si m'hi podien posar un rajet de grosella. Vaig abandonar ja fa temps.

Dues de negres

2009-09-10T14:19:00.005+02:00

Encara avui en dia no és fàcil trobar molta varietat de cerveses quan vas als bars. Per a mi, que com ja us vaig dir les cerveses que acostumem a trobar al nostre país només m'agraden si les prenc en un àpat, ha estat sempre un problema anar de copes doncs no soc gens afeccionat als licors. La solució que vaig trobar ja fa molts anys vas ser la Bock Damm.

La Bock és força fàcil de trobar i servida en copa està molt bé. Molta gent la confon amb la Voll-Damm, tot i que aquesta malgrat el seu gust peculiar jo la incloc en l'altre grup. La Bock és una cervesa de color negre i amb un gust per degustar que no li cal ser acompanyat, com les bones cerveses.

Si demanes una cervesa negre en un bar pots estar de sort que et preguntin : "Quina vols ,Bock o Guinness?", aleshores aprofiteu, doncs encara es menys normal trobar la famosa cervesa Irlandesa.

M'he estat mirant la web la Guinness i m'ha agradat el video on expliquen com servir-la en un sortidor de barril. La copa, els 45º d'inclinació, l'escuma, el tirador, ... tot un ritual amb un resultat perfecte.

La Guinness que bevem aquí té el mateix gust que la que veuen a Irlanda?, doncs no. I mira que no hi he estat mai, però pel que expliquen els que hi han anat i per la meva experiència en altres cerveses tinc clar que no és el mateix.
Per cert, fixeu-vos que dic que no té el mateix gust, no que no sigui la mateixa cervesa.

origen de la foto

Les de coll llarg

2009-09-09T09:29:00.001+02:00

Aquest estiu vaig descobrir que la Damm té una cervesa la Saaz, que malgrat diuen estar feta amb llúpol aromàtic procedent de la regió Txeca que li dona nom, a mi em recorda molt a les mexicanes de coll alt, com ara la Sol o la Coronita.

Són cerveses fluixes que prefereixo veure-les directament de l'ampolla amb un tall de llimona, doncs si les poses en copa no guanyen gaire. Van bé si les prens en un àpat lleuger, sobretot a l'estiu i si estan ben fresques. De fet quan fa calor si la cervesa està fresqueta quasi qualsevol marca pot passar per bona.

origen de la foto

Sants, estrelles i altres

2009-09-02T00:01:00.001+02:00

Doncs sí, si us ve de gust us parlaré de cerveses.

Començaré dient que la cervesa que fem per aquí no és de les millors.
Després d'estar tot l'Agost fent-ne publicitat indirectement bé que calia una de freda. La cervesa Damm, o la San Miguel, o la Cruzcampo, Amstel, etc ... estan bé i m'agraden per acompanyar àpats o un menjar, però per prendre-les soles millor buscar-ne d'altres.

De fet nosaltres, els de la conca mediterrània, malgrat la calor no fem bones cerveses. Els veïns de d'alt si que la fan bona els punyeteros, molt millor que la nostra. Ho anirem veient.

Aprofito aquest punt, doncs, per dir ja que no tinc intenció de fer unes explicacions objectives sobre el tema de la cervesa. Potser podria, però no em ve de gust. Prefereixo explicar-vos el meu parer i si no hi esteu d'acord podeu opinar, com més debat generem més ens entretindrem.

Com que tampoc vull començar a divagar per un univers infinit de nombroses marques de cerveses, limitaré la meva dissertació a referencies que podem trobar al super de la cantonada.

Per això jo ho faré en un supermercat de la cadena Bonpreu, perquè és el que tinc més aprop i també perquè no em fa res fer una mica de publicitat a aquesta empresa nascuda a la comarca i que a vegades patrocina actes culturals que freqüento.
Espero que si a algú de vosaltres benvolguts lectors, us ve la necessitat de tastar algunes de les cerveses que referenciaré no tingueu gaires problemes per trobar-la.

LA CERVESA

2009-09-01T00:01:00.004+02:00

Teníem pendent parlar de birres, oi? Doncs som-hi.

i el PFC guanyador va ser ....

2009-08-30T22:27:00.006+02:00

Si us voleu entretenir, us diré que entre les fotos d'aquest mes n'hi han de sis indrets que van sortir a la serie de TV3 El Paisatge Favorit de Catalunya.
Un d'ells es impossible d'endevinar amb la foto que he posat, així doncs us dic que comença amb la lletra P.

Per cert, tenim un tema pendent pel setembre, oi?

De la muntanya al mar

2009-08-27T22:08:00.003+02:00

Seguim amb el tema que ens ocupa

2009-08-23T22:03:00.000+02:00

Més paisatges favorits

2009-08-22T22:13:00.004+02:00

Altres paisatges favorits...

2009-08-20T15:35:00.000+02:00

+ PFC's

2009-08-17T00:15:00.000+02:00

Un paisatge favorit de Catalunya

2009-08-12T16:23:00.001+02:00

Blocaire ocupat

2009-08-07T23:21:00.000+02:00

per cert, .... us heu fixat que aquest mes les fotos porten "bonus track"?

Festa Major

2009-08-02T12:54:00.001+02:00

NO TANQUEM PER VACANCES

2009-08-01T00:01:00.003+02:00

Com ja comença a ser costum en aquest bloc, ... no tanquem per vacances.

... que potser podíeu esperar un altre vídeo?

... i ara què?

2009-07-28T00:13:00.001+02:00

La càpsula de l'Apollo 11 està exposada al públic al National Air and Space Museum protegida per una urna. Les instal.lacions del programa es varen modificar ja fa dècades per adaptar-les al transbordador i no ha tornat ha haver-hi mai més cap nau amb capacitat de portar a una persona fora de la influencia de la gravetat terrestre.
Tot el que s'ha fet des d'aleshores, tots els diners gastats en el transbordador, l'ISS, la Mir, etc... només han servit per anar a una distancia de 400 km, és a dir ens hem quedat en orbita baixa.

... i que s'ha de fer amb la lluna? Cal tornar-hi? Cal gastar-se els diners per anar a recollir quatre roques? Bé, qui es va gastar els quartos van ser els americans i mentre paguin ells doncs mira, ... que vagin fent fotos xules, no?
Home doncs no, fora bo que tothom hi participes en l'aventura de sortir allà fora.

La situació actual es aquesta: l'any que ve, una vegada acabada de muntar l'ISS, la NASA jubilarà la seva flota de transbordadors i amb això disposarà ja de recursos per afrontar com cal el Programa Constellation.
Aquest programa preveu la construcció de dos nous llançadors i de naus per afrontar la tornada a la lluna i més enllà.
De cara a aquesta tardor hi ha d'haver el llançament del Ares I-X, el primer vol de proves d'aquests nous propulsors. La manca de finançament fa que el programa no vagi gaire fi en quant a la solució de problemes reals i de moment el que hi han són intencions i vídeos del projecte.
No esta molt clar com acabarà. Es parteix del mateix concepte que els Apollo però intenten anar més enllà i això no és fàcil ni barat.

La vida dona moltes voltes. Ara ens trobarem amb que la NASA intenta fer un nou coet successor del Saturn V que fa més de tres dècades que es va deixar de fabricar, abandonant així l'idea dels planejadors reutilitzables i tornant a la filosofia aparcada després dels Apollo de les càpsules amb paracaigudes.
Per cert, si no hi han transbordadors i el Constellation no preveu poder posar una càpsula en orbita abans del 2015, sabeu com aniran els astronautes nord-americans a la ISS durant aquests anys?
Doncs sí, ja han fet les reserves de places en les naus russes Soyuz actuals, que són una versió moderna del projecte dissenyat per Sergei Korolyov, ... el recordeu?

Però ... ara que caldria fer? Com s'han d'enfocar els esforços?. Jo ho tinc clar : Mart.

S'ha d'anar a Mart, necessitem fer l'esforç d'aquest nou esglaó, necessitem les preguntes que calen per afronta aquest repte i cal fer-ho seguint el model de cooperació internacional començat amb l'ISS, i això ens ha d'incloure a nosaltres.

Per acabar doncs, permeteu-me plagiar a Kennedy en un discurs que a l'autor d'aquest bloc li agradaria escoltar de qualsevol lider mundial:

"Triem seguir explorant l'espai exterior. Triem seguir explorant l'espai exterior en aquesta dècada i en les venidores, no perquè sigui fàcil, ni perquè sigui difícil, sinó perquè forma part de la condició humana explorar, perquè aquest objectiu serveix per organitzar i mesurar el millor de les nostres energies i habilitats, perquè aquest és un desafiament que hem d'estar disposats a acceptar, un que no podem posposar i que tenim la intenció de fer-ho juntament amb la reste de pobles amb els que compartim aquest fràgil planeta de color blau."

La tornada

2009-07-24T07:15:00.013+02:00

Dels 110 metres del Saturn V només va tornar a la terra la capsula del CM. La reste es va quedar pel camí.

Tot el coet no es res més que un munt de parts ajuntades que s'han d'anar separant al llarg de la missió. Si alguna d'aquestes separacions no s'efectua en el moment just, ni abans ni després, la missió falla.

El 24 de juliol el grup format pel CM i el modul de servei arriben a la terra a la velocitat d'escapament, se separen i entren per separat a l'atmosfera. El modul de servei, la part més gran amb el motor i els diposits s'incineren amb el contacte amb l'atmosfera doncs no tenen protecció tèrmica.

La càpsula cònica maniobra posant per davant l'escut tèrmic i aprofita el fregament amb l'aire per frenar-se. Això comporta que agafi temperatures molt altes, però disminueix la seva velocitat sense necessitat de cremar combustible. Una vegada dins l'atmosfera entra en caiguda lliure fins que s'obren els paracaigudes, l'aigua del mar serà el darrer sistema per esmorteir l'impacte i aturar la nau.

Un portaavions recull la càpsula i els astronautes. Felicitacions, discursos, etc, etc.

Una altre mostra de respecte al desconeixement amb el que s'enfrenament és el fet que al tornar van posar als intrèpids viatgers en quarantena dins una mena de caravana, no fos cas que portessin algun virus lunar. Al donar resultats negatius, aquesta mesura de precaució es va anular a partir de l'Apollo 14.

Per cert, tot i que no ho he anat dient totes les fotos d'aquest mes són òbviament de la NASA, algunes les han passades a 3D.

Modul Lunar o LM

2009-07-21T19:17:00.017+02:00

El LM o Modul Lunar és la única nau mai construïda capaç d'aterrar i enlairar-se des d'un altre món.

De fet només podia fer-ho a la lluna doncs la seva potència estava pensada per la gravetat del nostre satèl·lit. Amb una massa de 15 t i un espai interior útil de 4,53 m3 el seu disseny va suposar un autentic repte per a l'empresa adjudicatària, la Grumman Aircraft Engineering Corporation. Aquesta gent va rebre l'encàrrec de construir una nau que complís amb una serie d'especificacions i les va complir, tot i que el preu inicial es va multiplicar per molt.
Estava formada per dues parts: l'etapa inferior o de descens on hi havia el motor principal, les potes i el combustible, i l'etapa d'ascens que és on hi anava la tripulació.
A la terra el LM era un autentic pes mort, però a la lluna ho era tot pels astronautes. Era la seva casa en aquell món hostil i alhora el vaixell de tornada.
El LM no tenia seients, anaven drets, nomes lligats amb uns tirants perquè es quedessin quiets durant el vol a l'espai. Amb la baixa gravetat de la lluna , les potes esmorteïdores i els genolls dels astronautes van ser suficients.
Embolicada en paper d'alumini daurat com a aïllament tèrmic semblava més un bocata que una nau de l'espai. Imagino la cara que van posar els seus futurs tripulants la primera vegada que la van veure.
Malgrat tot, els nois de la Grumman van fer una feina perfecte, no va fallar mai i va complir amb el que se li demanava.

Així doncs, el dia 21 de juliol de 1969, després de fer una bona becaina i d'estar 21 hores i mitja a la superfície de la lluna, l'Apollo 11 es va disposar a abandonar Mare Tranquilitatis. Havien recollit 22kg de roques lunars i llançat per l'escotilla les motxilles i els objectes que ja no utilitzarien.

No hi han imatges de l'enlairament de l'etapa d'ascens del LM "Eagle" de l'Apollo 11, però us deixo aquest enllaç d'una altra missió.

En orbita els esperava Collins. Després de l'encontre i amb tota la tripulació dins el CM "Columbia, s'abandona altra cop el modul d'ascens que queda en orbita lunar fins que acaba caient col·lisionant contra la superfície de la lluna.
S'encenen altra vegada els motors per aconseguir la velocitat d'escapament lunar i s'inicia el viatge de tornada a la terra.

A giant leap

2009-07-21T07:15:00.010+02:00

A la lluna s'hi va anar per fer aquesta foto.

Una vegada Neil va dir la històrica frase, van anar per feina. No molt, doncs en aquesta missió encara no tenien les coses molt clares i no convenia arriscar-se massa. Mostra d'això és el fet de que al principi anava lligat amb un cable, doncs no estaven molt segurs de que no pogués sortir disparat al espai al fer un saltironet. Una vegada constatat que això ni passava, es va desfer.

Bandereta, paseillo, col.locar alguns instruments, recollir mostres i a fer-se fotos. No va ser una EVA molt llarga, poc més de dues hores i mitja.

Tot això va ser possible gracies a un dels altres protagonistes d'aquesta historia, el trajo espacial A7L. Doncs si el Saturn V és i serà el coet de coets, l' A7L serà, malgrat les millores dels actuals, el trajo d'astronauta per excel·lència.
Pensat per ser usat a l'exterior de la nau amb una motxilla de suport vital o en l'interior en el moment de l'enlairament endollat a la nau, cosa que no poden fer els actuals.

L'A7L havia de mantenir en vida als astronautes protegint-los del vuit interestel.lar, de la falta de pressió atmosfèrica i d'aire per respirar, de les temperatures extremes, els micrometeorits, havien de poder subministrar i "evacuar" aigua pels astronautes, poder comunicar-se i a més havien de ser còmodes, manejables i fàcils de posar i treure en el diminut espai interior del LM. Realment sembla increïble que ho aconseguissin. El que no varen preveure es que quedarien bruts, molt bruts de regolit lunar.

Per acabar un interessant vídeo on un presentador ens mostra com era aquesta joia, no us el perdeu.

The Eagle has landed

2009-07-20T07:15:00.011+02:00

A les 15:17 (hora a Houston) del 20 de juliol de 1969, el modul lunar Eagle es posa damunt de la superfície de la lluna.

Després de quatre dies de viatge i completada la tretzena orbita lunar, el LM amb Armstrong i Aldrin s'havia separat del CM i havia començat la maniobra de descens. Funcionant el LM amb el programa 64 de pilotatge, des de Houston l'Oficial de Guia comunica al Director de Vol que van massa ràpids i per tant passen de llarg el lloc previst d'aterratge, a més, els astronautes se n'adonen de que l'ordinador els porta directes cap a un gran crater d'on no n'hagessen sortit mai. Armstrong canvia al programa 66, semiautomàtic que li permet el control del moviment de translació lateral del LM. Aldrin va llegint i informant de la situació i reserva de combustible, mentre el LM perd altura i el comandant cerca un lloc segur per posar la nau...

Podeu veure al youtube un muntatge del vídeo del moment. Tot i que jo prefereixo la recreació feta per a la mini-serie de tv "From the Eart to the Moon", d'on he tret la idea per tractar aquest tema.

La comunicació amb el Centre de Control de Missió situat al Centre Espacial de Houston es feia de manera procedimentada, tal com havia demostrat la experiència en anteriors missions. Cadascun del oficials de vol del centre reportaven al Director de Vol FLIGHT, mai parlaven directament amb els astronautes, de fet ni tan sols ho feia el director doncs aquest paper estava reservat pel Capsule Comunicater CAPCOM. Aquests eren companys astronautes, normalment la tripulació de reserva, ja que la NASA creia que un altre astronauta podria entendre i interpretar millor les situacions, doncs recordem que era de vital importància una bona entesa en moments de molta tensió i amb gran quantitat de dades a comunicar.

Ja des d'un bon principi la NASA va adonar-se'n que era impossible pilotar aquestes naus sense l'ajuda d'ordinadors amb programes informàtics que controlessin les infinites variables que comporta el pilotatge a l'espai. Això avui pot semblar fàcil de entendre, però penseu que el vostre telefon mòbil té una capacitat de calcul superior a l'ordinador del LM que va anar a la lluna. Això sí, aquells no varen fallar mai.

Annex:

Durant el descens l'ordinador va fer saltar l'alarma 12 02 i després la 12 01 fins a cinc vegades. Una alarma podria suposar que l'ordinador actives l'avortament automàtic cancel·lant la missió i un mal avortament podria implicar no tornar al CM. Des de Houston van donar ordres d'apagar l'alarma i continuar, doncs no les van considerar critiques.

Les alarmes van ser produïdes per una sobrecarrega de la capacitat de calcul de l'ordinador. Aldrin tenia engegats els radars d'aterratge i els de la maniobra de tornada al CM. Com que l'Apollo 10 no va arribar a aterrar, no van preveure que amb ambdós radars funcionant alhora arribaren més dades a l'ordinador de les que podria processar fent saltar les famoses alarmes. Per sort l'ordinador estava programant per jerarquitzar tasques i va donar prioritat a les dades de descens evitant el seu col.lapse.

Saturn V

2009-07-16T00:10:00.000+02:00

Anar a la lluna és sobretot una qüestió de pes.

A un coet li cal aconseguir una velocitat mínima per entrar en orbita terrestre i no tornar caure a terra. Una vegada allí, lliure del fregament de l'atmosfera, accelerarà altre vegada per aconseguir la velocitat d'escapament que li permetrà alliberar-se de l'atracció de la gravetat terrestre.
Per això és fan servir coets de varies etapes, una vegada aconseguida una fase s'allibera la part consumida, que aleshores ja no es res més que llastre, i la reste continua endavant.

Com més pes tingui la carrega útil, més potent i més gran haurà de ser el coet propulsor. Com que en aquell moment no hi havia res que fos capaç d'aixecar les 45 t. del conjunt del Modul de Comandament i el Modul Lunar, van haver de permetre a Werner von Braun crear la seva obra mestre, el coet Saturn V. Ensamblats en el VAB, un dels edificis més grans del món, les tretze unitats del coet Saturn V construïts van ser, i encara són, el coet de referència.

Així doncs el 16 de Juliol de 1969, un coet Saturn V estava apunt per enlairar-se a la rampa 39 del Centre Espacial JFK a Cap Canaveral (EUA) amb destinació la lluna.
Formant la missió Apollo 11, portava al comandant de missió Neil Armstrong, el pilot del LM "Eagle" Edward "Buzz" Aldrin [web i twitter] i el pilot del CM "Columbia" Michael Collins cap a una fita històrica.

Impressiona veure com s'enlaira, cremant les seves 15 tones de combustible per segon. Poc després del llançament es passa el control a Houston, des d'on es fa el seguiment de la missió.
Falten encara 4 dies per arribar a la lluna.

De les maneres que hi han per anar-hi es va optar per la que proposava en John C. Houbolt, malgrat al principi la NASA va repudiar aquesta idea. Houbolt postulava l'encontre en orbita lunar com a mètode per anar i tornar a la lluna amb el mínim pes. Aquest sistema consisteix en un ascens directe de tot el conjunt i a l'arribar a la lluna el CM es queda orbitant el satèl·lit, amb el seu pilot Collins, mentre els altres dos astronautes baixen amb el LM a la lluna. Després, per tornar, caldrà un encontre de les dues naus en orbita lunar.
Us deixo un darrer vídeo amb una animació que mostra com es va fer tot el procés.

El programa Apollo

2009-07-10T07:15:00.021+02:00

Els diferents tipus de missió del programa Apollo es van classificar utilitzant lletres (A,B,C... ). Per passar cada fase s'havia de completar amb èxit cada missió, de manera que si la B1 no anava bé es faria la B2, B3, ... i així fins que funciones o s'acabessin els fons pel programa. La missió que portaria al primer home a la lluna seria del grup G. Finalment les fases E i F es varen ajuntar en una sola missió i les posterior H, I i J es varen re-dissenyar per qüestions pressupostaries.

Les càpsules Apollo eren més grans i molt més complexes que les seves predecessores Gemini. No només portaven un tripulant més, havien de permetre la vida "còmodament" en l'interior del Modul de Comandament (CM) durant el temps que duraria el viatge a la Lluna.

La NASA determinava unes especificacions per a aquelles màquines i qualsevol petita variació feta a petició dels astronautes o degut a que s'anaven coneixen noves dades sobre com hauria de ser el viatge comportava una increïble quantitat de ramificacions en equips dependents, processos constructius, materials,... que amargava la vida als contractistes que les fabricaven.

En quant als astronautes, eren quasi tots pilots de prova d'avions militars, doncs es va considerar que era el perfil ideal. Per pilotar el CM hi havien més de 500 interruptors, 40 indicadors i 70 llums d'avisos. Incapaços de memoritzar totes les opcions possibles o pilotar només intuïtivament, va caldre ensenyar-los a pilotar usant procediments escrits, a més d'inventar i desenvolupar ordinadors que controlessin la infinitat de variables que presenta un viatge espacial.
Es varen construir simuladors mecànics per que podessin practicar el funcionament del CM i del LM, lluny quedaven encara els actuals simuladors informàtics. Va caldre també testar i provar els trajos espacials, sistemes d'emergència, orientació a l'espai i fins hi tot ensenyar-los nocions de geologia per tal que podessin decidir quines de les mostres de roques lunars eren les més interessants per dur a la terra.
El cap d'astronautes Deke Slayton decidia, fent servir un sistema de rotacions, quins astronautes serien els següents en volar en cada missió. Tot i que no he llegit el seu llibre, diria que per a l'elecció dels protagonistes d'una fita tan històrica van prevaldre sobretot les habilitats i capacitats demostrades per Armstrong (Gemini 8), Aldrin (Gemini 12) i Collins (Gemini 10)en situacions crítiques durant les missions i, suposo, durant les sessions d'entrenaments.

Calia assajar-ho tot una i altra vegada doncs eren moltes les coses que podien fallar ...

.. i algunes van fer-ho. El 27 de gener de 1967 en una prova rutinària, tres astronautes van morir carbonitzats dins el modul de comandament degut a que l'atmosfera en que es feien aquestes proves convertia en altament inflamables els velcro que hi havien arreu de la nau per subjectar objectes en gravetat zero. Ningú va ser capaç de preveure-ho.
En el seu honor aquesta càpsula se la va anomenar Apollo 1.

Els preparatius

2009-07-06T07:15:00.015+02:00

Quan un any abans J.F. Kennedy va anunciar que els EUA es tenien que comprometre a portat un home a la lluna i fer-lo tornar sa i estalvi, abans de final de la dècada, tot els dirigents de la flamant i nova agència NASA es varen quedar amb l'estomac encongit.

Sí, ho havien proposat ells però, ... per anar a la lluna calien molts assajos i milers d'hores de vol espacial. En aquells moment només tenien els poc més de 10 minuts del vol suborbital d'Alan Shepard dins d'una càpsula del programa Mercury.

Es probable que posar data a un objectiu tan ambiciós contribuís al seu èxit.

Nosaltres hem viscut en una època oberta a l'espai. Hem crescut amb imatges reals i de ficció de l'univers. En aquella època no sabien ni com era la terra vista des de l'espai, desconeixien que hi havia allà fora i realment ignoraven si era possible anar a la lluna. Tot estava per fer.

No tan sols s'havien de dissenyar i fer les naus espacials, necessitaven construir les instal.lacions i inventar les eines i els materials per fabricar-les. Però sobretot, calia imaginar com havia de ser tot plegat, van haver de buscar respostes a preguntes que desconeixien.

I tot abans de final de la dècada i abans que els russos.
Tal com és pot imaginar, el preu de tota la festa es va anar enfilant a mesura que passaven els anys i cada vegada més gent és preguntava si valia la pena aquell descomunal esforç econòmic per aconseguir un objectiu tan incert, afegint doncs un nou motiu de pressió als milers de persones que hi varen acabar treballant .

Calien èxits per poder tirar endavant i això implicava que cada pas s'havia de fer de manera ferma, doncs més d'un fracàs seguit podia suposar la cancel·lació de tot el programa.
Els programes Gemini i Surveyor van funcionar molt bé en aquest sentit. A més de permetre adquirir els coneixements tècnics i l'experiència necessària, van deixar-ho tot apunt per iniciar el tram final del viatge lunar.

Per la seva banda, i sense gaire coneixement de la seva realitat per part del públic nord-americà, els soviètics varen començar a donar passos en fals després de la mort de Korolyov a mitjans de la dècada, allunyant-se de tenir opcions reals de competir en la cursa de ser els primers en anar a la lluna. Malgrat tot, i tenint en compte els escassos recursos de que disposaven, la exel.lent feina que van fer mereix un capítol propi dins la historia.

We choose to go to the moon

2009-07-02T07:15:00.004+02:00

"Triem anar a la lluna. Triem anar a la lluna en aquesta dècada i fer les coses, no perquè siguin fàcils, sinó perquè són difícils, perquè aquest objectiu servirà per organitzar i mesurar el millor de les nostres energies i habilitats, perquè aquest és un desafiament que estem disposats a acceptar, un que no estem disposats a posposar i que tenim la intenció de guanyar, i els altres també." John F. Kennedy (12-9-1962)

Amb aquest discurs no va començar tot.

Feia temps que molts pioners estaven dedicant imaginació i esforços en inventar enginys per anar a l'espai. Després de la segona guerra mundial russos i nord-americans varen apropiar-se del talent emergit en l'alemanya nazi en la fabricació de coets per a usos militars, començant així el que es coneix com a cursa espacial.

Ambdós països tenien més o menys clar que calia sortir allà fora, doncs el que ho aconseguís tindria avantatge sobre els altres. Liderats per Korolyov a l'URSS i, finalment, per Von Braun als EUA, els programes (civils i militars) per al disseny i construcció de coets que havien d'obrir les portes a l'espai anaven prenen protagonisme.

Al començament, i d'una manera molt apurada, els soviètics anaven agafant avantatge. El primer satèl·lit artificial, el primer ser viu en orbitar la terra, el primer cosmonauta, ... Korolyov, malgrat la pressió i en les condicions en que treballava, anava guanyant la partida.

Calia motivar a la gent, calia motivar a tot un país, perquè en el fons tot no és res més que la suma d'hores de feina d'una gran quantitat de persones. Calia un objectiu el suficientment ambiciós com deixar enrere a tothom qui vulgues competir-hi.

Amb aquest discurs no va començar tot, però va generar la suficient adrenalina com per tirar endavant el projecte més fascinant de tota la historia, el Programa Apollo.

40 ANYS DE L'ANADA A LA LLUNA

2009-07-01T00:01:00.009+02:00

Enguany fa quaranta anys de l'arribada de l'home a la lluna,... i també del festival de Woodstosk.

Soroll 2.0

2009-06-26T07:15:00.000+02:00

M'estic trobant cada vegada més al feisbuc entrades tipus : RT @jioju k pnso d akest tm http/:tinyurl. otojk @kisturu

Porto ja un mes fent servir el Twitter a més del Facebook, el Google Reader i el mail que ja feia servir abans. Això vol dir tenir obert varis canals per escoltar i parlar amb diferents grups de persones, cosa que em sembla fantàstica, però ara el volum de gent ja comença a ser una mica gran.
Si bé abans no molestaven entrades com la que he anotat al principi del post, aviat començaran a ser un problema si continuen posant-se de moda.
Entenc que amb la proliferació de canals (això no passava quan només seguia blocs) també han proliferat sistemes de vincular aquests canals. De manera que anotant tan sols una entrada en un d'ells, automàticament l'entrada es difon per la resta.
Això comporta que a vegades aquesta redifusió es faci adjuntant automàticament nous signes al missatge com a conseqüència de l'ús de l'eina que permet la redifusió.

En resum, que estem encriptant els missatges cada vegada més i arriba a un punt en que costa entendre res.
I cada vegada que surt un gadget nou, doncs vinga, un nou codi d'encriptació. Això sumat al llenguatge SMS, doncs fa que els "viejos blogueros" ens perdem amb facilitat i el núvol d'amistats que hem creat es converteix en quelcom semblant a una aula de P3 moments abans de que hi entri la mestra.

Es això soroll 2.0?

Clar que potser algú també pot interpretat com a soroll 2.0 les meves paranoies.

Per cert el temps per seguir tot això, ja que tothom m'ho pregunta, l'he tret de deixar de mirar la tele.

... i els voladors?
Les ales delta quan volen no fan gens de soroll, com a molt un lleuger xiulet al passar aprop.
Però com que s'acaba el mes, posem doncs un vídeo d'aterratge com a despedida del tema.
Almenys de moment.

I de cara al més que ve, tinc ja un altra tema preparat. De fet el tinc a punt des de fa força temps i he anat donant pistes des de fa varis mesos.
Va vinga, una endevinalla com a Xarel.10.
Quina efemeride serà el tema d'aquest bloc pel mes de juliol?
Teniu temps de contestar fins a les 00:01 hores del dia 1, moment en que he programat el primer post.

Seguretat

2009-06-25T07:17:00.005+02:00

Tornant al tema del cloud computing que se suposa que és el fil conductor d'aquest bloc durant el mes de Juny, és fàcil preguntar-se que pot passar si hi confiem molt i ens falla.
Doncs si falla el núvol, haurà fallat. Personalment, pel que fa a la informàtica, tinc més confiança en Google que en mi mateix, doncs sort n'he tingut de tot el que tenia guardat al compte de Gmail a l'avariar-se el disc dur del portàtil.

No obstant, per una empresa veig clar que siguin més reticents a confiar-hi la seva informació. Això de no saber exactament qui cuida les teves dades encara dona una mica de iuiu.
Imaginem-nos la cara que posaria el responsable informàtic d'una companyia un mati al descobrir que no hi ha res en el seu núvolet. Com ho explicaria que allò que havia dit que ara estava de moda i que seria el futur, s'havia esfumat sense deixar rastre?
Perquè a veure, malgrat pogués tenir copies de seguretat, reimplantar i/o engegar un programa nou són moltes hores de feina, es a dir molts euros a pagar.
Segurament és per això per què les empreses tendeixen a Microsoft enlloc de fer servir programari lliure, si has pagat una factura sempre tens a qui donar la culpa i conservar el lloc de treball.

Tot això em porta a pensar (avui serà llarg el post) a que empreses com Google acabaran esdevenint empreses d'assegurances.
Ja veieu que quan faig les meves prediccions com a guru em quedo distret, però penseu-hi una mica en això. Tot aquest software i capacitat d'emmagatzemament en línia que regalen no té un valor monetari molt gran per la majoria dels usuaris. No obstant, si que el pot tenir per a empreses o determinada gent o institucions. Així doncs el següent pas podria ser que Google us preguntes : "Quan creieu que us costaria la pèrdua de les vostres dades? Tant? Doncs les podeu assegurar per aquest preu si feu servir els nostres serveis de software gratuït" i tots contents.
Imagino que des de Googleplex ja prendrien mesures extres per tal de que no fallés res.

Els usuaris de a peu sempre ens quedarà utilitzar més d'un servei i redundar-ho tot en més d'un lloc.

I ja que us tinc per aquí, i a més avisats de que avui serà llarg, deixeu-me parlar també de l'Spotify, paradigma absolut de l'univers del núvol i revelació de la xarxa en aquest any 2009, a l'espera de que surti Google Wawe.

Spotify és un programet que us baixeu a l'ordinador, us registreu a la web i podeu escoltar una muntanya immensa de música a través del vostre ordinador. Hi és quasi bé tot. Tot no, però quasi. Amb Spotify ja no cal baixar-se música, l'escoltes directament i amb total facilitat. Tan sols de tant en tant et posen una mica de publicitat o també si vols pots contractar la versió de pagament lliure de publicitat. Pots fins hi tot fer llistes de cançons preferides i compartir-les.
Us en poso una que acabo de fer i que m'agrada força :

http://open.spotify.com/user/joandetor/playlist/594jOA38eZQV5rNj3cN4qb

Clar que també hi ha el risc de que us falli l'ADSL i us quedeu sense res per escoltar.

... i els voladors?
Doncs aquest si que assumeixen un risc clar i evident. Tenen sobretot dos moments crítics, la sortida i l'aterratge.

Agitar després d'usar

2009-06-21T11:23:00.006+02:00

Agraït pels comentaris que vareu deixar en l'anterior post, passo a citar unes conclusions que en vaig treure:
- Pujar vídeos al Youtube és més fàcil del que em pensava. Curiosa conclusió pensareu, doncs és que senzillament no ho havia fet mai.
- No em vaig limitar només a fer el post, sinó que a més ho vaig promoure una mica pel twitter, facebook i mails. D'aquesta manera un contingut ubicat en un bloc va ser vist per gent atreta des d'altres canals 2.0.
- Segons el nombre de visites úniques que em reporta el Google Analytics, només la meitat vareu deixar comentari.
- Per altra banda m'alegra també haver vist que la majoria feu servir Firefox i que l'IE està situat en tercer lloc darrera del Chrome. :-)
- De fet el post era només un test per una idea que em ronda pel cap, ja en parlarem més endavant d'això.

Una altra cosa, el divendres 19 és va celebrar a Taradell la 2ª Trobada de l'Osonosfera.

És va fer una xerrada presentada per en Josep Comajoan on varem poder escoltar a Saül Gordillo i Trina Milan parlant de la situació actual dels blocs, twitters i en general de tot aquest mundillo, i que també varen respondre amablement a les qüestions que els hi varem plantejar.
Tot i que érem menys gent que en l'edició de l'any passat, em va agradar passar tota una vetllada parlant de blocs i coses d'aquestes amb blocaires, feisbuqueros i twitteros com en Carles, en Jordi Roca, Jordi Vila, Jordi Casals, en Josep Lluís, en Raül, en Lluís, la Dolo, l'Iñaki, l'Adriana ... i d'altres que varen estar en presencia virtual a través del twitter.
Després ens varem remullar sota la pluja i la calamarsa anant cap al sopar i una colla varem acabar a 2/4 de 2 debatent temes 2.0 a llum de les faroles de l'aparcament.

... i els voladors?
Doncs a ells, òbviament, també els agrada trobar-se i ho fan força bé. Com per exemple a St Hilaire de Touvet (França)

Comentaristes

2009-06-16T07:30:00.006+02:00

Hola! Benvolguts lectors/es d'aquest bloc.

Segons sembla tinc 12 seguidors sindicats, més alguns que feu comentaris de tant en tant, més els que a vegades em dieu coses que us han fet gracia, més els que segons el Google Analytics em visiten, a tots us vull demanar la vostre participació.

Es tracta de veure quants sou realment els que veniu per aquí, de manera que us demano que si llegiu aquestes línies baixeu fins als comentaris i n'hi feu un.

Podeu dir qualsevol cosa, des d'un simple "Hola", o bé "un, dos, tres, provant, provant", fins hi tot un "tonto el que lo lea". No cal que sigui res de l'altra món, en tinc prou en que feu pujar el marcador dels comentaris.

Per agrair-vos a tots la vostre participació, us poso un vídeo on es veuen els Esparvers d'Osona sortint volant des de Bellmunt.

Moltes gracies.

Calendaris

2009-06-12T23:31:00.006+02:00

Seguint fent de tastaolletes del núvol, ja fa una setmana que vaig començar a twittejar fent servir el Twitterfox. Caldrà un temps per veure si li trobo la funcionalitat, però la finestreta al peu del Firefox obrint-se de tant en tant amb comentaris de la penya té un punt d'adictiva.

També he descobert el Google Calendar i he augmentat la meva googledependència.
Del GCalendar una de freda i una de calenta.
Per una banda m'ha semblat genial. Si tens un compte de Google només l'has d'activar i tens un senzill calendari com si fos una agenda. El tema esta en que pots tenir-ne més d'un. Per exemple el de la feina, el de les coses de casa i el de l'associació que sigui, i solapar-los. Però això no és lo bo. A més, pots compartir el calendari que vulguis amb altres persones que tinguin compte a google, de manera que ells el poden veure solapat al seu calendari i , si els dones permís, fer-hi anotacions.
També pots fer públic els calendaris que vulguis i inclòs importar calendaris, i òbviament solapar-los amb els teus. Si per exemple ets d'alguna associació molt activa, li posa molt fàcil la gestió de l'agenda al secretari doncs qualsevol modificació queda actualitzada en tots els calendaris dels socis. O també pots importar el calendari d'un teatre i seguir la programació, actualitzada amb les novetats, ... pots coordinar agendes amb la secretaria ( si en tens, of course) amb companys de feina, .... etc. A més també té un sistema d'avisos per mail i SMS.

No obstant he trobat a faltar que s'hi puguin "arrastrar" mails des del Gmail o entrades des del Reader, sempre es més fàcil així que no tornar-ho a apuntar.

El voladors també tenen els seus calendaris de les diferents competicions que es poden fer per aquí. La Lliga catalana, la copa d'Espanya, .... m'ha cridat l'atenció que en alguna competició no saben on serà fins dos dies abans. Suposo que és per evitar que s'ho preparin sobre el terreny

Per acabar, una anotació important per l'agenda dels blocaires. Ja és oficial la data de la 2ª Trobada de l'Osonosfera, serà el divendres 19/6/2009 a Taradell. Tertúlies i sopar. Inscripcions aquí.
Ja fa un any que varem fer la primera. Com passa el temps. Espero que ens hi podrem veure!

Compartir ?

2009-06-09T07:15:00.002+02:00

Estava a casa d'un company, que és del club de vol lliure Esparvers d'Osona i que m'ha deixat les fotos que veureu en la reste de posts, i li vaig ensenyar el funcionament del Google Reader. Em va sorprendre la facilitat amb que li van aparèixer els posts que jo hi tinc marcats com a Compartir i que vosaltres podeu veure en el widget que hi ha a la columna de la dreta del bloc. A ell, com que té el meu e-mail entre els contactes li van sortir ràpidament al seu Google Reader.

Compartir dades és una de les grans avantatges de viure en el núvol.
De fet aquest post també el podria haver escrit en un full de paper en blanc, tot i que fer-vos arribar les copies ja hauria estat més complicat.
També el podria haver escrit en un fitxer .doc i enviar-ho per correu electrònic i esperar les vostres respostes, suposant que tingués totes les vostres adreces.
També el puc, com estic fent, deixar-ho escrit en un bloc a disposició de qui s'ho vulgui llegir, amb la opció de que us hi podeu sindicar si trobeu interessant el bloc, de manera que us estalvieu d'anar venint per aquí per veure si em vaig inspirant i rebreu el post còmodament al vostre lector de feeds, ja sigui el GReader o qualsevol altre.

També acabarà sent normal el fet que més d'una persona treballin sobre un document allotjat a la xarxa, de manera que es vagi creant i enriquint amb les aportacions dels seus usuaris. El document òbviament estarà al "núvol" esperant les modificacions que el faran cada cop millor i més interessant, o no.
Totes aquestes eines ens acaben eliminant les barreres tècniques per a l'intercanvi d'idees i acaba posant de manifest que la principal barrera segueix estant en el nostre cap.

Així doncs, primer haurem de tenir clar la necessitat de compartir informació. Pel que estic veient amb el Facebook, aquest punt molta gent no l'acaba de tenir clar i tots hi posem limitacions.

Per què cal compartir?
Per què cal jugar-se el "pelleju" fent un tàndem en ala delta?

Imaginem-nos onades

2009-06-04T14:18:00.003+02:00

Tots rebem e-mails d'un amic on ens hi mostra un vídeo, un escrit, una foto, enllaç, ... que li ha fet gracia i ha cregut oportú compartir-ho amb nosaltres, i molts de nosaltres els tornem a enviar a la reste dels nostres contactes si ho hem trobat interessant.

Aquesta sana practica, sempre que es faci l'enviament massiu amb les adreces d'e-mails en CCO copia oculta per tal d'evitar difondre spam, també se la coneix com a marqueting viral quan l'origen del missatge s'ha creat amb la intencionalitat de difondre'l amb aquest sistema.

Dic que és una sana practica sense pensar gaire en les increïbles xorrades que a vegades m'arriben, per no dir les descomunals tonteries que són les cadenes tipus microsoft regala 100$ si ..., mercadona farà això si..., una persona necessita que reenvies aquest mail a 12 amics... o qualsevol altra absurditat piramidal d'aquestes.

Bé, centrem-nos.
Imagineu-vos per un moment a tota la gent que pot haver-hi a la xarxa.
Imaginem-nos l'origen d'aquests missatges, enviant el primer missatge als seus contactes.
Imaginem-nos als contactes que ho hagin trobat interessant, re-enviant el missatge a altres contactes seus.
Si ho heu imaginat igual que jo, haureu vist com el missatge es propaga com si fos una onada en un mar de cibernautes.
Quan un cibernauta no li agrada el missatge talla l'ona i si li agrada el missatge engrandeix l'onada.
Imaginem també que ho fa canviant de suport a través del mail, el seu bloc, el facebook, ...
Imagineu-vos que ho expliqueu a un amic que ha estudiat física i com que no us ha escoltat bé us comença a parlar de les propietats de les ones. Que si la freqüència, que si la longitud d'ona, ... i us plantegeu si les vostres onades es podrien arribar a comportar com les ones de veritat.
Imagineu-vos que sou uns cracks de la informàtica i que treballeu en aquella empresa.
Imagineu-vos que arribeu a la conclusió que fer aquestes onades amb les eines 2.0 que teniu està bé, però que ... ostres tu, perquè no fem una eina nova pensada per fer onades?

Imagineu-vos que heu estat massa estona donant toms pels núvols i que potser, potser ja se us han anticipat .

Cloud computing

2009-06-03T00:01:00.017+02:00

Internet, com els Borg, va creixent engolint tot allò que arreplega: premsa, tv, música, ... fins hi tot amenaça d'assimilar els PC's.
Us imagineu un ordinador sense disc dur i disquetera de dvd?, fins hi tot sense processador, ni teclat o ratolí? Només una pantalla tàctil amb connexió a la xarxa. Tota la reste allotjat al núvol.

Aquest servei de hosting que ja s'està oferint, potser no com ho he descrit però si semblant, no és la variant del núvol que m'atrau en aquests moments.
També com m'apunta Alasanid en els comentaris de l'anterior post, tenim el GRID, que seria semblant al que es va fer amb el projecte SETI on podies cedir part de la potència del teu ordinador per processar dades recollides de l'espai en la recerca de senyals d'origen extraterrestre, creant així un núvol de recursos informàtics descentralitzats al servei d'un projecte.

Malgrat que tot això és podria incloure dins el concepte de núvol, la part que m'interessa és aquella que ha de permetre, a aquells usuaris que vulguin formar-ne part, interactuar entre ells per tal de compartir informació.
Per que fer servir la xarxa com a disc dur virtual està bé, però no te gaire més interes que el que pugui tenir fer copies de seguretat.

La diferencia important de tenir les dades al núvol està en que poden ser utilitzades per diferents usuaris.

M'han indicat que estic comenten un possible error tècnic al relacionar l'ala delta amb els núvols, doncs l'únic núvol que s'utilitza pel vol lliure és el cumulus i és per saber on hi ha una tèrmica.
Les tèrmiques són corrents d'aire calent ascendents circulars que fan servir els ocells, parapents i ales delta per remuntar alçada. El joc consisteix en sortir d'un indret elevat i planejar fins a trobar una tèrmica. Començar a ascendir donant voltes pel seu interior fins que s'acabi i després anar a per una altra. Quan s'acaben les tèrmiques cal pensar en cercar ràpid un lloc per aterrar.

Les tèrmiques tenen el seu perill doncs al voltant del tub circular d'aire calent ascendent hi llisca aire fred descendent. També són molt perillosos el núvols, entrar-hi dins amb una ala implica perdre l'orientació, visibilitat, baixada brutal de les temperatures i t'hi pots trobar pluja, neu o calamarsa.

Així doncs el millor per volar són els migdies d'estiu, sense gaires núvols al cel. Fet que permet als practicants d'aquest esport anar a dormir tard la nit abans, ja que no s'han de llevar aviat.

Paranoies

2009-06-02T00:07:00.009+02:00

Segueixo amb la paranoia de barrejar més d'un tema alhora de fer els posts. A més, me'n vaig per tangents hiperbòliques i els entro amb calçador, tot esperant que la cola que no hi he posat els hi doni una mica de consistència i em permeti arribar a final de mes amb un mínim de dignitat, doncs les barreges poden donar exquisits còctels o bé infumables poti-potis.

Però com que ja estem pels núvols, i tenim llicencia per navegar-hi, entrem a la primera paranoia que em ronda pel cap.
A principis de Maig se'm va espatllar el disc dur (HDD) del portàtil i tota la informació de la que no tenia copia de seguretat, es a dir tota excepte una carpeta de la feina, se'n va anar a fer punyetes.
Em van quedar moltes dades a la web, escampades pels comptes de correu, facebook i el google docs. De fet una vegada tornat a instal.lar el Firefox i el Chrome tot ja torna a funcionar. Me n'adono que cada vegada guardo menys coses a l'ordinador i faig servir més recursos on line, de manera que estic convertint el meu ordinador en allò que els informàtics en diuen un terminal tonto.
Alguns ja haureu descobert per on vaig i entendreu que estic intentant descriure quelcom semblant al que s'anomena cloud computing.

Doncs si, ara em trobo amb la necessitat de ordenar una mica tot el que tinc pel cap, o millor dit pel núvol, sobre el concepte de cloud computing. Concepte que crec que tindrà una gran importància en el món d'internet, fet que personalment espero des de fa temps.

Malauradament per a tot el nombrós públic d'aquest bloc (això si que és una paranoia) que esperaven amb ànsia les meves reflexions sobre meteorologia, hauran quedat d'allò més decepcionats. Per animar-los, i sobretot per no quedar tancats durant un mes de Juny, farem incursions pel mig dels núvols de veritat gracies a fotos aportades pels Esparvers d'Osona, el club d'Ala Delta de la Vall del Ges, una vall al nord de la nostre/vostre benvolguda comarca.

Som-hi doncs.

Per cert, simultaneament a tot això estem aprofitant el Google Docs per fer un brainstorming sobre clouds computing que romandrà obert a tothom (com a consulta) durant tot el mes.

http://docs.google.com/View?id=ddqqtjs6_35fbfv37d8

PELS NÚVOLS

2009-06-01T00:01:00.005+02:00

Dedicat a tots els que sempre esteu als núvols.

Quin mes de maig!

2009-05-29T20:05:00.004+02:00

No m'havia passat encara en aquest bloc que un tema secundari s'acabes menjant al principal, clar que el que ha fet el Barça aquest maig no es normal.

Bé, dediquem almenys el darrer post del mes al tema que ens ocupava i que he deixat totalment desemparat degut en part al futbol i en part a una avaria del disc dur del meu pc. Com que no em veig capaç d'explicar-vos en un post que és www.guifi.net un adreço a la seva web i només us en faré cinc cèntims.

A veure, per formar-ne part s'ha de comprar un transmissor semblant a un ruter i posar-lo a la teulada de casa de manera que tingui visió directe amb un supernode. Ho endollem a la corrent i al pc. Després ens donem d'alta a la web de guifi.net i ja esta. Si no us hi veieu capaços podeu contractar un tècnic informàtic que us ho faci. Òbviament cal que aprop de casa vostre hi hagi una altra antena que faci de supernode, els quals acostumen a ser propietat d'ajuntaments o organismes públics, però el pot muntar tothom qui vulgui fer un dispendi de diners en bé dels seus veïns.
Del supernode a altres supernodes i aixi es va mallant la xarxa, tal com podeu veure als mapes de la web.

I una vegada connectats? doncs això ja depèn de cadascú, hi han empreses que hi fan circular les seves dades, podeu enllaçar telefonia IP, webcams, ... el que si que es cert es que aquestes aplicacions requereixen coneixements informàtics per treure'n profit i la molta gent nomes fa servir guifi.net per entrar a internet a traves de proxys públics o d'altra gent amb qui comparteix adsl. Els proxys públics estan "capats" de manera que no s'hi pot fer algunes coses com ara p2p, videoconferències, ... que es menjarien molt ample de banda.

I si s'espatlla? doncs s'ha d'arreglar. Cadascú es propietari del que hi aporta i si falla pot arreglar-ho o no. Al funcionar en xarxa es té l'avantatge que si falla quelcom es pot anar per altres camins.

origen de la foto

Ja se que amb el que acabo d'explicar no n'hi ha prou per entendre el que es guifi.net, però si en voleu més llegui-vos la web, pregunteu al foro o també m'ho podeu preguntar que, dins les meves limitacions tècniques, us ho explicaré de bon grat.

Per acabar, recordar que aquest dies d'èxtasi blaugrana s'ha complert 4o anys de la missió de la NASA Apollo 10 i que tal com vaig fer amb els 8 i 9 he volgut recordar en el seu aniversari per fer-me una idea de com va anar la cronologia del projecte Apolo.
Aquesta missió va ser l l'assaig general de l'anada a la lluna, doncs ho varen fer tot menys aterrar quedant el LEM "Snoopy" a poc més de 10 km de la superfície.
Ho varen deixar tot apunt per la històrica missió de l'Apollo 11.

Per cert, el proper mes el bloc anirà de núvols.

CHAMPIOOOOONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2009-05-27T23:25:00.006+02:00

27 de maig de 2009

2009-05-27T20:11:00.002+02:00

Imatge de la tele per "imperativo legal", la locució la posa en Puyal, un twitter per exemple http://twitter.com/camideroma, el feisbuc obert, sandvitxos i cerveses, ....

Passi el que passi les properes dues hores, disfrutem-ho.

foto de www.lavanguardia.com

CAMPIONS !!!!!!!!!!!

2009-05-16T19:42:00.001+02:00

Catarsi (Purificació de les emocions de l'espectador produïda per l'obra d'art)

col.lectiva (Dit d'un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d'individus)

F.C. BARCELONA CAMPIÓ DE LA LLIGA 2008-09

CAMPIONS !!

2009-05-14T00:32:00.005+02:00

fotos de www.lavanguardia.com

Fira a Vic i paella a València

2009-05-10T00:09:00.007+02:00

Aquest dissabte he anat a l'e-week amb la intenció de treure el cap al taller de blocs que organitzava l'Osonosfera.

L'e-week compta amb uns estands d'empreses del sector on he pogut remenar algunes noves pantalles tàctils per a pc's que imagino que d'aquí a poc seran la norma en ordinadors.

Després m'he trobat amb gent de l'Agrupació Astronòmica d'Osona que hi tenien un estand, hem compartit algunes impressions i també la indignació de com els mitjans de comunicació tracten l'astronomia. També m'han deixat xafardejar en l'interior d'un planetari inflable.

Després en Dani Martinez ens ha fet una amena xerrada resolen dubtes que li varem plantejat a traves del Facebook sobre l'edició de blocs. Tot i que sempre es d'agrair que la gent com en Dani vulguin compartir el que saben, trobo que s'hauria de mirar de fer un pas més endavant i anar més enllà en aquest tipus de tallers on hi hagés més interacció entre ponents i participants de manera que tots podéssim aprendre de tots.

Tot seguit hi ha hagut una altra xerrada de la gent de Guifi.net, amb la presencia del Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat Jordi Bosch, on a més de fer un breu repàs dels cincs anys de guifi.net en Ramon Roca ens ha explicat que esta capficat en fer servir també fibra òptica per mallar guifi.net, a més de les connexions amb wifi. Diu que s'ha jugat un sopar amb un alcalde que abans que acabi l'any tindrà un accés de 1Gbt a casa seva. M'ha semblat entendre que viu en una masia.

En fi, un mati entretingut ...

Foto de www.osona.com

... i just escric aquest post quan el Madrid acaba de perdre 3-0 amb el València. No em direu que això es normal. Ho aguantarem? Ens queda més baba per derramar?

... d'això .... mmmmm .....

2009-05-06T22:43:00.009+02:00

Sí, ... ja se que vaig dir que parlaria de guifi, xarxes .... i coses d'aquestes, .... però ....

...ES QUE EL BARÇA TORNARÀ A JUGAR LA FINAL DE LA CHAMPIONS LEAGUE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

... finalment ... Chelsea 1 - el Barça de Don Andres 1

guifi.lab - 5è aniversari de guifi.net

2009-05-05T15:06:00.004+02:00

En aquest enllaç hi ha el programa per dissabte dia 9 a l'edifici del Sucre a Vic:

Guifi.lab - 5é aniversari de guifi.net

Guifi.net va néixer a Gurb, un municipi al costat de Vic amb molta superfície i poca densitat d'habitatges doncs la majoria de gent viuen en masies aïllades des de fa molts i molts anys.

Com podeu suposar Telefònica va passar bastant de fer res per dur ADSL a la gent que viu i treballen en aquestes masies.
Per sort alguna de la gent que patia aquest fet hi entenia una mica d'informàtica i va coincidir amb altre gent de Vic amb ganes de fer coses amb xarxes sense fils.

A partir d'aquí i a base de provar, tornar a provar, a veure com podríem fer-ho, conec a un que ens ho podria explicar, amb en fulanito li podria interessar, si puc tenir internet a casa a mi també m'interessa, mireu que estan fent aquells, que us sembla si ... doncs la cosa va anar creixent, s'hi va anar afegint gent, es varen cometre errors, es varen cercar solucions, denominadors comuns, propostes sense interes, idees amb acceptació, ...

... i així fins avui, on hi han 6.657 nodes connectats a la xarxa.
Des d'un principi la gent que hi ha estat involucrada varen tenir clar d'obrir el projecte a tothom que vulgues participar-hi i alhora de difondre i explicar tot el que estaven fent. Fets que no són contraris a crear una xarxa estable. Pots fer servir la xarxa per als teus interessos i ets lliure d'aportar-hi el que hi vulguis, de la mateixa manera que els altres ho són d'acceptar les teves propostes o no. D'aquí en surt el concepte de xarxa oberta.

La meva porra .... Chelsea 0 - Barça 1 ... i cap a la final.

Nota de premsa

2009-05-03T08:08:00.001+02:00

Us ha agradat el vídeo? doncs n'hi ha més a Playing For Change, [Facebook] val la pena fer-hi una visita.

Abans d'entrar en el tema guifi.net deixeu-me fer aquest post com si fos una nota de premsa de les de C.J. Cregg:

- Del 5 al 8 de Maig es celebra la setmana digital a Vic e-week , organitzada per l'ajuntament i la Universitat de Vic.
- Hi podreu trobar tot un seguit de conferencies, tallers i activitats, a més de l'OsonaLanParty, PLAY Professional i PLAY, fira de tecnologia.
- Enguany, coincidint amb el 5é aniversari de guifi.net, i de fet com en altres edicions anteriors, es faran tallers de guifi.net, com crear nodes, continguts, solventar problemes, ...
- Jo em reservo, però, el Taller de blocs (i eines 2.0) que es farà el dissabte 9 al Recinte Firal El Sucre de 11:00 a 13:00, [Facebook del taller], que també m'agradaria aprofitar per "desvirtualitzar" alguns amics 2.0.

El destí a vegades és una mica tocapilotes, doncs resulta que dels 212 posts que porta ja el bloc, aquest ha estat el primer que no hi ha entrat via guifi.net. Ja us ho aniré explicant ...

... per cert, Visca el Barça !!! (RM 2- FCB 6)

GUIFI.NET

2009-05-01T00:01:00.006+02:00

La força d'una societat en xarxa.

Punt i seguit

2009-04-28T07:30:00.003+02:00

Doncs bé, me'n vaig. Us deixo
l'ombra d'un sol record.
L'ombra només,
el record me l'enduc
i me'n faré una bufanda, perquè
diu que l'hivern serà molt llarg i dur.
Caldrà que us defenseu
com jo em defenso.
No us deixeu estovar
massa per la tendresa.
Sigueu morigerats en el menjar.
Però si alguna noia
se us abalteix als braços,
estimeu-vos-la amb fúria,
com algú que se sent acorralat
dins una cambra fosca.

La pell del violí (1974)
de, com tots els altres anteriors, Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona 1929 - íd. 2003)

Hi han mesos en que costa acabar i d'altres que em costa deixar-ho.
Més d'una persona m'ha dit que els canvis mensuals de temàtica fan perdre seguidors al bloc doncs són molt radicals i és difícil mantenir l'interes. És un risc que assumeixo doncs crec que alhora és un fet que marca l'estil del bloc.
Espero doncs que els que ens abandoneu pel Maig tingueu bon viatge i ens tornem a retrobar aviat, aquí o en algun altre lloc.

El mes que ve parlarem de xarxes informàtiques i ja us anticipo dues coses: que jo no hi entenc gaire d'ordinadors i que el vídeo que he triat per començar és potser el millor que he posat fins ara, almenys a mi m'ho ha semblat cadascuna de les moltes, moltes vegades que l'he escoltat.

I els padronets què? us han agradat?

Autoretrat

2009-04-24T17:00:00.001+02:00

Mastego idees, mots i alguna fulla
de menta per alleugerir l'estómac.
Hi ha cops -no pas per gust- que se m'empassen
grumolls i m'ennuego. Tossiria,
llavors, si encara fos tan circumspecte
com havia estat sempre. Em posaria
un mocador ben blanc davant la boca
i giraria el cap, i els que em veiessin
dirien: És modèlic, no hi ha dubte.
Però ara no puc. Ara quan tusso
faig un renou insòlit, se'm sorolla
tot el cos i esbufego amb fúria
incontrolable i agressiva. Tota
la fúria, tal volta, que amagava
darrera el mocador, anys endarrera.

La pell del violí (1974)

Qui segueix blocs se n'haurà adonat, més o menys, de la capacitat que tenen aquests per "delatar" al seu blocaire. Sí a més el lector/a té nocions de psicologia, ja siguin per formació o per aptitud natural, el blocaire deixa el seu perfil al descobert en mig de les línies del seu bloc.
Per això molts blocaires creem unes menes de firewalls o tallafocs 2.0 on no deixem que hi entri el nostre bloc.

No demano gran cosa

2009-04-23T07:30:00.007+02:00

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa ...

Vint-i-set poemes en tres temps (1972)

Feia temps que tenia a en Miquel Martí i Pol entre cella i cella, però em va semblar més adient esperar a l'abril.
Que tingueu una bona diada de Sant Jordi.

Calendari

2009-04-22T07:30:00.008+02:00

De tan veloç, aquest món no commou.
Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.
Cap pensament no sap dir l'hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l'ocupen mitjans mediàtics.
Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l'amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?
"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d'aventura.
- No exagereu?
- Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.

Llibre de les solituds (1997)

Darrerament he llegit a alguns blocaires que es lamentaven de la falta d'inspiració per poder donar lleugeresa i continuïtat al seu bloc. Això m'ha fet pensar que hi han tres fonts possibles d'on treure contingut per escriure posts.
Per una banda podem parlar d'allò que sabem i acabarem ràpid, doncs fins hi tot el més erudit té una capacitat limitada de coneixement.
Podem escriure sobre el que va passant dia a dia per davant nostre, de l'actualitat que en diuen.
O podem parlar sobre tot allò que desconeixem, doncs si ho fem amb voluntat d'aprendre i de compartir trobarem immensos oceans on navegar.

Sovint, quan rellegeixo

2009-04-21T07:30:00.003+02:00

Sovint, quan rellegeixo els meus poemes,
penso que, ben mirat, allò que he escrit
no ha pas modificat el ritme de les coses.
És en va que voldria que aquells versos
servessin la duresa de quan els vaig escriure.
Aleshores, em dic, jo era un altre i lliurava
combat contra cent monstres.
Fins i tot sóc capaç d'escriure-ho de manera
que convenci la gent.

Però sé que no és cert, que aquells poemes foren
escrits poc més o menys com aquest, i que tot
allò que hi descobreixo, neguitós i en silenci,
són els racons que encara no he esbaldit,
car, certament, no hi ha res que s'oposi
ni al gest ni al pas d'aquell que té una clara,
decidida i tenaç voluntat de camí.

He heretat l'esperança (1976)

Sovint, quan rellegeixo els meus posts ...

Em declaro vençut

2009-04-18T22:26:00.004+02:00

Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré en somort. Cada matí
esfullaré una rosa, la mateixa,
i amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament,
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara al migdia,
que en sortir el sol m'encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
Mireu, un mort amb la mirada viva.

La pell del violí (1974)

Buf ! ... això de anar a fotografiar pedronets m'està portant més feina de la que em pensava, i a més com que plou cada dia que tinc temps, doncs ... avui tiro de Google Earth.

Democràcia

2009-04-13T18:49:00.006+02:00

Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins hi tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
- I jo?
- Un moment.
Vos ... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

Llibre de les solituds (1997)

Les picabaralles entre polítics em cansen cada vegada més. Entenc que puguin haver-hi discrepàncies d'idees i cal respectar-les, però aprofitar qualsevol cosa per carregar contra el contrari enlloc d'argumentar el perquè de l'opinió pròpia em sembla cada vegada més difícil d'entendre.

El progrés, diuen

2009-04-06T20:52:00.004+02:00

Anys endarrere se solien penjar
estampes de la Mare de Déu
i flors de paper
a les columnes.
Eren uns temps en què cap dona
no tenia cura de més d'una contínua
i a cada secció hi havia un grup d'ajudantes
joves i sorolloses.
A poc a poc han desaparegut
les estampes, les flors, les ajudantes
i cada dona porta
quatre contínues, com a mínim.
Ara, al lloc on hi havia les estampes
hi sol haver un termòmetre
i cada dia augmenta
l'enveja i el recel entre la gent.

No serviria de res
tornar a penjar les flors
ni és d'esperar que es repeteixi
la presència de les noies.

El progrés, diuen, és irreversible.

La fàbrica (1972)

Ja porto dos mesos seguits en que el nombre d'entrades que faig al Facebook superen a les del bloc. Té trampa, doncs són entrades molt més fàcils, tot i que ja veieu que no és pas que m'hi escarrassi molt alhora de fer les del bloc.
Jo era dels que fa uns mesos no creia que el Facebook pogués eclipsar els blocs, i encara ho penso, però reconec que m'he afeccionat a aquesta xarxa i li veig possibilitats. No m'estranya gens que al Facebook els "amics" que aporten més contingut siguin precisament blocaires, doncs ja he arribat a la conclusió que molta gent encara no ha assimilat el concepte d'aportar contingut.
Malgrat tot al món 2.0 encara li queda camí per evolucionar.
Progressar que diríem avui.

Aquest padronet té unes bones vistes a antigues fabriques tèxtils de la vora del Ter.

Ara mateix

2009-04-02T08:00:00.003+02:00

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

...

L'àmbit de tots els àmbits (1981)

Començo aquest mes una tasca que tenia pendent de fa temps i que es la de remenar en l'obra del poeta osonenc Miquel Martí i Pol.
Dic remenar perquè no aspiro a res més que no sigui passar-ho bé una estona tot fullejant un llibre recopilatori de la seva obra, cercar el que em neguitegi per internet i copiar-ho de mala manera en deu posts que sortiran en aquest bloc durant el mes d'Abril.
Començo amb certa vergonya de dir que porto poc equipatge, tan sols el que he copiat en aquest post i una poesia que vaig trobar escaient per aquest bloc el juny passat , al marge del ressò mediàtic que té l'obra d'aquest català universal que a tots ens ha arribat en alguna o altra ocasió i que no gaires s'han pres feina de veure a que venia tota aquesta lloança.
En aquesta tasca em podeu acompanyar, guiar, orientar, aconsellar, observar, criticar, corregir o fins ho tot ignorar, en tot cas esperem no confongueu el que jo pugui escriure amb el que jo pugi transcriure.

Com que tinc el costum de posar una foto en cada post doncs aquest mes m'ha semblat oportú posar-hi fotos de padronets. D'aquestes petites construccions n'hi han pels turons del nord d'Osona, acostumen a albergar alguna Mare de Déu i serveixen, almenys per a nosaltres, com a referència per quan circules pels camins ramaders de la comarca.

MIQUEL MARTÍ I POL

2009-04-01T00:01:00.002+02:00

Alhora de posar el vídeo he dubtat entre ells o l'altra. Però com que l'altra ja s'ha jubilat dels escenaris i ells acaben de treure nou disc, doncs ...

Gracies per la seva visita

2009-03-27T16:49:00.006+01:00

Ja se que no he entrat a donar molts detalls sobre el parc, tampoc vaig poder estar-hi molt de temps com per veure-ho tot. De totes maneres sempre podeu trobar més dades als enllaços que he anat posant i als cercadors d'internet.

Per acabar només dos apunts logístics per si he despertat la curiositat a algun lector i li han entrat ganes d'anar a pedalar a Holanda les properes vacances.
Nosaltres varem anar-hi des de l'aeroport de Girona en vol a Eindhoven, aprofitant un d'aquells bitllets oferta que a vegades fa Ryanair . Per allotjar-se si voleu fer ruta res millor que els Bed&breakfast, nets, macos, s'hi dorm bé i s'esmorça de conya.

TOT ZIENS

Fins ara en aquest bloc he anat tractant temes dels quals més o menys en tenia un coneixement i/o experiència.

De cara al mes d'Abril tindrem per aquí un tema que fa temps que tinc a tasques pendents i sobre el qual, ho confesso, en tinc molt poc coneixement, es a dir que només en sé el que n'he llegit als titulars de la premsa i molt poca cosa més.
N'estic segur que molts de vosaltres en sabeu molt més que jo del que va fer en Miquel.

Art d'exterior

2009-03-23T08:10:00.007+01:00

El museu té un espai exterior boscós i ajardinat on a més de poder fer-hi una bona becaina podreu seguir un recorregut que us portarà a veure un seguit de peces artístiques que s'exposen a l'aire lliure, es l'anomenat El jardí d'escultures .

La paraula becaina no és exactament el mateix que migdiada, segons l'Enciclopèdia Catalana becaina vol dir : Cadascun dels moviments de caiguda de cap que fa qui s'adorm no estant ben ajagut.

Com podeu observar en la foto que faig servir com a avatar, als jardins del museu del parc s'hi pot jaure bé sense que el cap tingui problemes de caiguda.
Les coordenades exactes d'aquella mal anomenada becaina són 52º 05' 43.34'' N i 5º 49' 16.20'' E, a una altitud de 45m. sobre el nivell del mar, que per ser a Holanda és molt i dona la tranquil·litat que no tindràs problemes amb una crescuda d'aigües.

Art d'interior

2009-03-18T08:00:00.013+01:00

El museu Kröller Müller té la segona col·lecció més important del món de quadres de Vincent Van Gogh.

Van Gogh va començar a pintar deu anys abans de la seva mort creant unes 900 pintures i 1100 dibuixos o esbossos. Aquests anys estan resumits en la pel.lícula El loco del pelo rojo (1956) amb la genial interpretació de Kirk Douglas.

En les sales de l'interior del museu acompanyen a Van Gogh altres quadres de pintors famosos que, a no ser que siguis un erudit del tema, queden una mica eclipsats per l'obra del pintor holandès.
Les pintures de Van Gogh tenen molta força, són d'aquells tipus de pintures que en pots fer un pòster i penjar-lo a qualsevol lloc que hi quedarà bé. Com aquest quadre del Café de la terrassa.

Kröller Müller Museum

2009-03-16T17:40:00.008+01:00

Dins el parc hi ha el Kröller Müller Museum, i sí, cal tornar a pagar per entrar però tranquils que el preu no és cap bestiesa. Si, si, no rieu, ... que us pensàveu d'un bloc escrit en català, que no comentaríem coses importants com quan cal pagar entrada? ;-)

Doncs bé anem per feina. Estic segur que hi ha gent que visita el parc natural sense saber que dins hi ha un museu d'art i també hi ha gent que va a visitar el museu d'art sense saber que està al mig d'un parc natural.
De fet aquesta combinació sempre m'ha semblat genial. L'art en un entorn natural guanya molt, molt més que en un insípid edifici en mig d'una grisa ciutat.

Quin tipus d'art hi ha al Museu Kröller Müller ? Doncs és força variat. El museu es va obrir al 1938 amb les donacions d'una família adinerada i per sort va sobreviure a les batalles que es varen produir aprop durant la guerra.
Hi trobarem exposicions temporals d'art d'avantguarda, peces històriques d'aquelles que tenen un munt de dispositius de seguretat per evitar que un lladre de guant blanc les robi, pintures famoses, escultures dubtoses, sales monotemàtiques, ... una mica de tot, fins hi tot un restaurant per dinar.

De totes maneres jo diferenciaria dues parts del museu: l' interior i l'exterior.

Més coses

2009-03-12T19:00:00.001+01:00

Per visitar el parc heu de comptar-hi amb un dia sencer. Doncs una vegada pedalat pels seus carrils-bici i admirat la natura podeu visitar els edificis. Clar que si us hi encanteu molt en mirar tot allò que aneu trobant potser no en tindreu prou amb un sol dia.
He desistit d'entrar en detalls de tot el que hi ha perquè qui tingui interes ho descobreixi per ell mateix. De totes maneres si que en els propers post escriure sobre la perla del parc, el museu.

Si no podeu anar-hi sempre us queda el Google Earth. Ja se que em reitero, però és realment una canya. No és que sigui un mapa, és que els nois de Googleplex han creat EL MAPA. Heu provat la nova versió 5.0 que permet simular el vol d'un avió? Ara que, per sort, ja no tindrem aeroport a Osona, almenys ens podem fer una volteta virtual amb aquest simulador i intentar aterrar, o estavellar-nos, al mig de la plana de Vic.

Ja fa uns dies que estic ben enganxat al Spotify descobrint musica. L'àlbum Terra Secreta (2007) de la Maria del Mar Bonet és boníssim, esperem que no faci com el Llach i plegui quan canta com mai.

Bestioles

2009-03-11T08:00:00.003+01:00

Hoge Veluwe és un parc natural i per tant hi han, suposo, tot de bestioles per observar-hi. L'observació dels animals és una molt bona afecció que demana paciència i temps. Imagino que qui vulgui orientar la seva visita cap a aquesta activitat trobarà facilitats per poder fer-ho i em sembla que valdrà la pena el viatge.

De totes maneres seguint només els bici-senders ja és té un contacte molt directe amb la natura. Per travessar el parc no hi estareu pas molt de temps, però si que hi anireu trobant coses que us hi entretindran.
Aquí si que cadascú trobarà el que sigui capaç de trobar-hi.

Parlant d'observar bestioles, ja fa uns mesos que em trobo de tant en tant un xoriguer fent l'aleta en un indret on puc parar el cotxe i em puc aturar a mirar-ho. Tot un espectacle.

Porta d'entrada

2009-03-08T18:00:00.001+01:00

Per entrar al parc natural haureu d'anar cap al centre dels Països Baixos, a la regió de Gelderland, una mica per sobre de la ciutat d'Arnhem.

No és difícil trobar a Holanda referències a la II Guerra Mundial i aquesta zona no és una excepció doncs va ser l'escenari de l'operació Market-Garden, un intent dels aliats per escurçar el camí cap a Berlín i que va acabar sent la darrera victòria dels alemanys a la guerra. El boscos de Gerderland van permetre ocultar els blindats alemanys als paracaigudistes aliats amb un resultat força desfavorable per les tropes del General Eisenhower.

Als voltants dels parc hi trobareu des de museus, cementiris i ressenyes de la fita que va inspirar el llibre i la pel.lícula "A bridge too far".

El parc no és molt gran, deu fer 7 km d'ampla i 9 km de llarg. Té tres portes d'accés doncs està circumval·lat per una tanca, n'hi ha una al sud, una a l'oest i una tercera al nord-est, i sí, cal pagar entrada.

El parc l'heu de visitar en bici.
Em sembla que també s'hi pot entrar en cotxe, o inclòs a peu, però us recomano que no tingueu en compte aquestes opcions o us perdéreu el bo i millor.
Si no teniu bici, cap problema, doncs per això tenen les bicicletes blanques. És un antecessor del bicing barceloní però més simplificat. Senzillament a cada porta del parc hi ha un pàrquing de bicis blanques, n'agafeu una a la vostre mida i a pedalar. Als llocs d'interés i a les altres portes hi han altres pàrquings, la deixeu allà i desprès la torneu agafar, l'anterior bici o qualsevol altra.
Hi ha carril-bici per anar a tots els llocs interessants del parc, a més durant el recorregut podeu trobar unes caixes amb manxes per inflar les rodes.

Les bicis són doncs un dels símbols d'identitat el parc.

Bicicletes

2009-03-06T08:20:00.000+01:00

Tot el mite que hi ha sobre Holanda i les bicicletes és cert.

Comencem per dir que l'orografia acompanya, doncs Holanda és totalment plana. Fet que no deixa de tenir un punt d'exotisme per a algú, com jo, que viu aprop d'una serralada muntanyosa com pot ser el Pirineu. Acostumats com estem a suar les pujades, pedalar en un terreny infinitament pla esdevé realment tota una experiència relaxant.

L'altra factor determinant és la mentalitat dels holandesos, si l'orografia acompanya cal tenir en compte que la meteorologia no acostuma a fer-ho, doncs llevat d'alguns mesos d'estiu la pluja i el fred són força presents.
Però això no treu un dels fets que més els envejo, exceptuant les autopistes totes les carreteres, TOTES, tenen carril-bici. Quilometres i quilometres de carril-bici totalment plans, amb semàfors-bici, passos-zebra per bicis, espai al tren per deixar la bici, molta gent que va en bici, ... sí, la cultura de la bicicleta hi està totalment arrelada.

De totes maneres si ja he aconseguit que estigueu pensant en deixar de llegir el meu bloc per anar a la web de Ryanair per veure quines ofertes tenen, tingueu en compte que és millor deixar la BTT a casa i llogar una bici de passeig de les típiques d'allà. Anireu molt millor. Amb una senzilla bici de lloguer, sense marxes i havent de frenar a contrapedal, podeu fer sense gaires problemes uns 400 km en una setmana. Si en trobeu de més sofisticades, amb alforges incloses, doncs tot això que tindreu de guanyat.

Els Països Baixos s'han de descobrir a ritme de pedal.

Holanda

2009-03-04T00:10:00.001+01:00

Doncs si, el parc natural Hoge Veluwe és als Països Baixos.

En conseqüència ja haureu endevinat que no hi hauran ni cascades, ni valls, ni cap accident geogràfic de més d'un metre l'altura, ni una natura molt salvatge i espectacular.
És més aviat, com el país, un parc no massa gran que demana un petit esforç de voluntat per descobrir-lo i assaborir-lo.

Holanda és un d'aquells indrets on dona gust passejar-hi, sobretot en els pobles petits, per anar mirant les cases on hi viu la gent. Acostumen a ser carrers nets, casses arregladetes, amb jardins ben cuidats, pensats per gaudir-los conjuntament entre el propietari i el vianant.
A Holanda en general s'hi menja bé i no és massa car. Sempre he pensat que és un lloc que s'ha d'anar a viure, més que anar a veure.

Clar que això dependrà de com ens ho mirem, doncs com a tot arreu, les histories de viatgers sempre s'expliquen des del punt de vista de qui hi ha anat i com ho ha vist. Òbviament mai serà el mateix visitar un país com a turista, de vacances a l'estiu que passar-hi un hivern treballant-hi.

Però bé, un parc natural si que ens permet una certa objectivitat doncs el que s'hi pretén és conservar i mostrar allò que els seus habitants consideren digne de guardar i segur que trobarem fàcilment coincidències a l'opinar sobre l'idoneïtat de dedicar els nostre temps en visitar aquell racó de món.

Perquè si l'hagés d'etiquetar, jo diria que el parc és sobretot un lloc ideal on anar-hi a perdre el temps.

Annex:

Aquest dies es compleixen 40 anys de l'Apollo 9, on va volar el mític LM-3 "Spider". En aquesta missió es varen provar per primera vegada en orbita terrestre el conjunt de vehicles i equips dissenyats per arribar a la lluna abans de finals de la dècada, tal com havia augurat el president J.F. Kennedy.