El programa Apollo

Els diferents tipus de missió del programa Apollo es van classificar utilitzant lletres (A,B,C... ). Per passar cada fase s'havia de completar amb èxit cada missió, de manera que si la B1 no anava bé es faria la B2, B3, ... i així fins que funciones o s'acabessin els fons pel programa. La missió que portaria al primer home a la lluna seria del grup G. Finalment les fases E i F es varen ajuntar en una sola missió i les posterior H, I i J es varen re-dissenyar per qüestions pressupostaries.

Les càpsules Apollo eren més grans i molt més complexes que les seves predecessores Gemini. No només portaven un tripulant més, havien de permetre la vida "còmodament" en l'interior del Modul de Comandament (CM) durant el temps que duraria el viatge a la Lluna.

La NASA determinava unes especificacions per a aquelles màquines i qualsevol petita variació feta a petició dels astronautes o degut a que s'anaven coneixen noves dades sobre com hauria de ser el viatge comportava una increïble quantitat de ramificacions en equips dependents, processos constructius, materials,... que amargava la vida als contractistes que les fabricaven.

En quant als astronautes, eren quasi tots pilots de prova d'avions militars, doncs es va considerar que era el perfil ideal. Per pilotar el CM hi havien més de 500 interruptors, 40 indicadors i 70 llums d'avisos. Incapaços de memoritzar totes les opcions possibles o pilotar només intuïtivament, va caldre ensenyar-los a pilotar usant procediments escrits, a més d'inventar i desenvolupar ordinadors que controlessin la infinitat de variables que presenta un viatge espacial.
Es varen construir simuladors mecànics per que podessin practicar el funcionament del CM i del LM, lluny quedaven encara els actuals simuladors informàtics. Va caldre també testar i provar els trajos espacials, sistemes d'emergència, orientació a l'espai i fins hi tot ensenyar-los nocions de geologia per tal que podessin decidir quines de les mostres de roques lunars eren les més interessants per dur a la terra.
El cap d'astronautes Deke Slayton decidia, fent servir un sistema de rotacions, quins astronautes serien els següents en volar en cada missió. Tot i que no he llegit el seu llibre, diria que per a l'elecció dels protagonistes d'una fita tan històrica van prevaldre sobretot les habilitats i capacitats demostrades per Armstrong (Gemini 8), Aldrin (Gemini 12) i Collins (Gemini 10)en situacions crítiques durant les missions i, suposo, durant les sessions d'entrenaments.

Calia assajar-ho tot una i altra vegada doncs eren moltes les coses que podien fallar ...

.. i algunes van fer-ho. El 27 de gener de 1967 en una prova rutinària, tres astronautes van morir carbonitzats dins el modul de comandament degut a que l'atmosfera en que es feien aquestes proves convertia en altament inflamables els velcro que hi havien arreu de la nau per subjectar objectes en gravetat zero. Ningú va ser capaç de preveure-ho.
En el seu honor aquesta càpsula se la va anomenar Apollo 1.

Els preparatius

Quan un any abans J.F. Kennedy va anunciar que els EUA es tenien que comprometre a portat un home a la lluna i fer-lo tornar sa i estalvi, abans de final de la dècada, tot els dirigents de la flamant i nova agència NASA es varen quedar amb l'estomac encongit.

Sí, ho havien proposat ells però, ... per anar a la lluna calien molts assajos i milers d'hores de vol espacial. En aquells moment només tenien els poc més de 10 minuts del vol suborbital d'Alan Shepard dins d'una càpsula del programa Mercury.

Es probable que posar data a un objectiu tan ambiciós contribuís al seu èxit.

Nosaltres hem viscut en una època oberta a l'espai. Hem crescut amb imatges reals i de ficció de l'univers. En aquella època no sabien ni com era la terra vista des de l'espai, desconeixien que hi havia allà fora i realment ignoraven si era possible anar a la lluna. Tot estava per fer.

No tan sols s'havien de dissenyar i fer les naus espacials, necessitaven construir les instal.lacions i inventar les eines i els materials per fabricar-les. Però sobretot, calia imaginar com havia de ser tot plegat, van haver de buscar respostes a preguntes que desconeixien.

I tot abans de final de la dècada i abans que els russos.
Tal com és pot imaginar, el preu de tota la festa es va anar enfilant a mesura que passaven els anys i cada vegada més gent és preguntava si valia la pena aquell descomunal esforç econòmic per aconseguir un objectiu tan incert, afegint doncs un nou motiu de pressió als milers de persones que hi varen acabar treballant .

Calien èxits per poder tirar endavant i això implicava que cada pas s'havia de fer de manera ferma, doncs més d'un fracàs seguit podia suposar la cancel·lació de tot el programa.
Els programes Gemini i Surveyor van funcionar molt bé en aquest sentit. A més de permetre adquirir els coneixements tècnics i l'experiència necessària, van deixar-ho tot apunt per iniciar el tram final del viatge lunar.

Per la seva banda, i sense gaire coneixement de la seva realitat per part del públic nord-americà, els soviètics varen començar a donar passos en fals després de la mort de Korolyov a mitjans de la dècada, allunyant-se de tenir opcions reals de competir en la cursa de ser els primers en anar a la lluna. Malgrat tot, i tenint en compte els escassos recursos de que disposaven, la exel.lent feina que van fer mereix un capítol propi dins la historia.

We choose to go to the moon

"Triem anar a la lluna. Triem anar a la lluna en aquesta dècada i fer les coses, no perquè siguin fàcils, sinó perquè són difícils, perquè aquest objectiu servirà per organitzar i mesurar el millor de les nostres energies i habilitats, perquè aquest és un desafiament que estem disposats a acceptar, un que no estem disposats a posposar i que tenim la intenció de guanyar, i els altres també." John F. Kennedy (12-9-1962)

Amb aquest discurs no va començar tot.

Feia temps que molts pioners estaven dedicant imaginació i esforços en inventar enginys per anar a l'espai. Després de la segona guerra mundial russos i nord-americans varen apropiar-se del talent emergit en l'alemanya nazi en la fabricació de coets per a usos militars, començant així el que es coneix com a cursa espacial.

Ambdós països tenien més o menys clar que calia sortir allà fora, doncs el que ho aconseguís tindria avantatge sobre els altres. Liderats per Korolyov a l'URSS i, finalment, per Von Braun als EUA, els programes (civils i militars) per al disseny i construcció de coets que havien d'obrir les portes a l'espai anaven prenen protagonisme.

Al començament, i d'una manera molt apurada, els soviètics anaven agafant avantatge. El primer satèl·lit artificial, el primer ser viu en orbitar la terra, el primer cosmonauta, ... Korolyov, malgrat la pressió i en les condicions en que treballava, anava guanyant la partida.

Calia motivar a la gent, calia motivar a tot un país, perquè en el fons tot no és res més que la suma d'hores de feina d'una gran quantitat de persones. Calia un objectiu el suficientment ambiciós com deixar enrere a tothom qui vulgues competir-hi.

Amb aquest discurs no va començar tot, però va generar la suficient adrenalina com per tirar endavant el projecte més fascinant de tota la historia, el Programa Apollo.

40 ANYS DE L'ANADA A LA LLUNA

Enguany fa quaranta anys de l'arribada de l'home a la lluna,... i també del festival de Woodstosk.

Soroll 2.0

M'estic trobant cada vegada més al feisbuc entrades tipus : RT @jioju k pnso d akest tm http/:tinyurl. otojk @kisturu

Porto ja un mes fent servir el Twitter a més del Facebook, el Google Reader i el mail que ja feia servir abans. Això vol dir tenir obert varis canals per escoltar i parlar amb diferents grups de persones, cosa que em sembla fantàstica, però ara el volum de gent ja comença a ser una mica gran.
Si bé abans no molestaven entrades com la que he anotat al principi del post, aviat començaran a ser un problema si continuen posant-se de moda.
Entenc que amb la proliferació de canals (això no passava quan només seguia blocs) també han proliferat sistemes de vincular aquests canals. De manera que anotant tan sols una entrada en un d'ells, automàticament l'entrada es difon per la resta.
Això comporta que a vegades aquesta redifusió es faci adjuntant automàticament nous signes al missatge com a conseqüència de l'ús de l'eina que permet la redifusió.

En resum, que estem encriptant els missatges cada vegada més i arriba a un punt en que costa entendre res.
I cada vegada que surt un gadget nou, doncs vinga, un nou codi d'encriptació. Això sumat al llenguatge SMS, doncs fa que els "viejos blogueros" ens perdem amb facilitat i el núvol d'amistats que hem creat es converteix en quelcom semblant a una aula de P3 moments abans de que hi entri la mestra.

Es això soroll 2.0?

Clar que potser algú també pot interpretat com a soroll 2.0 les meves paranoies.

Per cert el temps per seguir tot això, ja que tothom m'ho pregunta, l'he tret de deixar de mirar la tele.

... i els voladors?
Les ales delta quan volen no fan gens de soroll, com a molt un lleuger xiulet al passar aprop.
Però com que s'acaba el mes, posem doncs un vídeo d'aterratge com a despedida del tema.
Almenys de moment.



I de cara al més que ve, tinc ja un altra tema preparat. De fet el tinc a punt des de fa força temps i he anat donant pistes des de fa varis mesos.
Va vinga, una endevinalla com a Xarel.10.
Quina efemeride serà el tema d'aquest bloc pel mes de juliol?
Teniu temps de contestar fins a les 00:01 hores del dia 1, moment en que he programat el primer post.

Seguretat

Tornant al tema del cloud computing que se suposa que és el fil conductor d'aquest bloc durant el mes de Juny, és fàcil preguntar-se que pot passar si hi confiem molt i ens falla.
Doncs si falla el núvol, haurà fallat. Personalment, pel que fa a la informàtica, tinc més confiança en Google que en mi mateix, doncs sort n'he tingut de tot el que tenia guardat al compte de Gmail a l'avariar-se el disc dur del portàtil.

No obstant, per una empresa veig clar que siguin més reticents a confiar-hi la seva informació. Això de no saber exactament qui cuida les teves dades encara dona una mica de iuiu.
Imaginem-nos la cara que posaria el responsable informàtic d'una companyia un mati al descobrir que no hi ha res en el seu núvolet. Com ho explicaria que allò que havia dit que ara estava de moda i que seria el futur, s'havia esfumat sense deixar rastre?
Perquè a veure, malgrat pogués tenir copies de seguretat, reimplantar i/o engegar un programa nou són moltes hores de feina, es a dir molts euros a pagar.
Segurament és per això per què les empreses tendeixen a Microsoft enlloc de fer servir programari lliure, si has pagat una factura sempre tens a qui donar la culpa i conservar el lloc de treball.

Tot això em porta a pensar (avui serà llarg el post) a que empreses com Google acabaran esdevenint empreses d'assegurances.
Ja veieu que quan faig les meves prediccions com a guru em quedo distret, però penseu-hi una mica en això. Tot aquest software i capacitat d'emmagatzemament en línia que regalen no té un valor monetari molt gran per la majoria dels usuaris. No obstant, si que el pot tenir per a empreses o determinada gent o institucions. Així doncs el següent pas podria ser que Google us preguntes : "Quan creieu que us costaria la pèrdua de les vostres dades? Tant? Doncs les podeu assegurar per aquest preu si feu servir els nostres serveis de software gratuït" i tots contents.
Imagino que des de Googleplex ja prendrien mesures extres per tal de que no fallés res.

Els usuaris de a peu sempre ens quedarà utilitzar més d'un servei i redundar-ho tot en més d'un lloc.

I ja que us tinc per aquí, i a més avisats de que avui serà llarg, deixeu-me parlar també de l'Spotify, paradigma absolut de l'univers del núvol i revelació de la xarxa en aquest any 2009, a l'espera de que surti Google Wawe.

Spotify és un programet que us baixeu a l'ordinador, us registreu a la web i podeu escoltar una muntanya immensa de música a través del vostre ordinador. Hi és quasi bé tot. Tot no, però quasi. Amb Spotify ja no cal baixar-se música, l'escoltes directament i amb total facilitat. Tan sols de tant en tant et posen una mica de publicitat o també si vols pots contractar la versió de pagament lliure de publicitat. Pots fins hi tot fer llistes de cançons preferides i compartir-les.
Us en poso una que acabo de fer i que m'agrada força :

http://open.spotify.com/user/joandetor/playlist/594jOA38eZQV5rNj3cN4qb

Clar que també hi ha el risc de que us falli l'ADSL i us quedeu sense res per escoltar.

... i els voladors?
Doncs aquest si que assumeixen un risc clar i evident. Tenen sobretot dos moments crítics, la sortida i l'aterratge.

Agitar després d'usar

Agraït pels comentaris que vareu deixar en l'anterior post, passo a citar unes conclusions que en vaig treure:
- Pujar vídeos al Youtube és més fàcil del que em pensava. Curiosa conclusió pensareu, doncs és que senzillament no ho havia fet mai.
- No em vaig limitar només a fer el post, sinó que a més ho vaig promoure una mica pel twitter, facebook i mails. D'aquesta manera un contingut ubicat en un bloc va ser vist per gent atreta des d'altres canals 2.0.
- Segons el nombre de visites úniques que em reporta el Google Analytics, només la meitat vareu deixar comentari.
- Per altra banda m'alegra també haver vist que la majoria feu servir Firefox i que l'IE està situat en tercer lloc darrera del Chrome. :-)
- De fet el post era només un test per una idea que em ronda pel cap, ja en parlarem més endavant d'això.



Una altra cosa, el divendres 19 és va celebrar a Taradell la 2ª Trobada de l'Osonosfera.

És va fer una xerrada presentada per en Josep Comajoan on varem poder escoltar a Saül Gordillo i Trina Milan parlant de la situació actual dels blocs, twitters i en general de tot aquest mundillo, i que també varen respondre amablement a les qüestions que els hi varem plantejar.
Tot i que érem menys gent que en l'edició de l'any passat, em va agradar passar tota una vetllada parlant de blocs i coses d'aquestes amb blocaires, feisbuqueros i twitteros com en Carles, en Jordi Roca, Jordi Vila, Jordi Casals, en Josep Lluís, en Raül, en Lluís, la Dolo, l'Iñaki, l'Adriana ... i d'altres que varen estar en presencia virtual a través del twitter.
Després ens varem remullar sota la pluja i la calamarsa anant cap al sopar i una colla varem acabar a 2/4 de 2 debatent temes 2.0 a llum de les faroles de l'aparcament.






... i els voladors?
Doncs a ells, òbviament, també els agrada trobar-se i ho fan força bé. Com per exemple a St Hilaire de Touvet (França)

Comentaristes

Hola! Benvolguts lectors/es d'aquest bloc.

Segons sembla tinc 12 seguidors sindicats, més alguns que feu comentaris de tant en tant, més els que a vegades em dieu coses que us han fet gracia, més els que segons el Google Analytics em visiten, a tots us vull demanar la vostre participació.

Es tracta de veure quants sou realment els que veniu per aquí, de manera que us demano que si llegiu aquestes línies baixeu fins als comentaris i n'hi feu un.

Podeu dir qualsevol cosa, des d'un simple "Hola", o bé "un, dos, tres, provant, provant", fins hi tot un "tonto el que lo lea". No cal que sigui res de l'altra món, en tinc prou en que feu pujar el marcador dels comentaris.

Per agrair-vos a tots la vostre participació, us poso un vídeo on es veuen els Esparvers d'Osona sortint volant des de Bellmunt.

Moltes gracies.

Calendaris

Seguint fent de tastaolletes del núvol, ja fa una setmana que vaig començar a twittejar fent servir el Twitterfox. Caldrà un temps per veure si li trobo la funcionalitat, però la finestreta al peu del Firefox obrint-se de tant en tant amb comentaris de la penya té un punt d'adictiva.

També he descobert el Google Calendar i he augmentat la meva googledependència.
Del GCalendar una de freda i una de calenta.
Per una banda m'ha semblat genial. Si tens un compte de Google només l'has d'activar i tens un senzill calendari com si fos una agenda. El tema esta en que pots tenir-ne més d'un. Per exemple el de la feina, el de les coses de casa i el de l'associació que sigui, i solapar-los. Però això no és lo bo. A més, pots compartir el calendari que vulguis amb altres persones que tinguin compte a google, de manera que ells el poden veure solapat al seu calendari i , si els dones permís, fer-hi anotacions.
També pots fer públic els calendaris que vulguis i inclòs importar calendaris, i òbviament solapar-los amb els teus. Si per exemple ets d'alguna associació molt activa, li posa molt fàcil la gestió de l'agenda al secretari doncs qualsevol modificació queda actualitzada en tots els calendaris dels socis. O també pots importar el calendari d'un teatre i seguir la programació, actualitzada amb les novetats, ... pots coordinar agendes amb la secretaria ( si en tens, of course) amb companys de feina, .... etc. A més també té un sistema d'avisos per mail i SMS.

No obstant he trobat a faltar que s'hi puguin "arrastrar" mails des del Gmail o entrades des del Reader, sempre es més fàcil així que no tornar-ho a apuntar.

El voladors també tenen els seus calendaris de les diferents competicions que es poden fer per aquí. La Lliga catalana, la copa d'Espanya, .... m'ha cridat l'atenció que en alguna competició no saben on serà fins dos dies abans. Suposo que és per evitar que s'ho preparin sobre el terreny


Per acabar, una anotació important per l'agenda dels blocaires. Ja és oficial la data de la 2ª Trobada de l'Osonosfera, serà el divendres 19/6/2009 a Taradell. Tertúlies i sopar. Inscripcions aquí.
Ja fa un any que varem fer la primera. Com passa el temps. Espero que ens hi podrem veure!

Compartir ?

Estava a casa d'un company, que és del club de vol lliure Esparvers d'Osona i que m'ha deixat les fotos que veureu en la reste de posts, i li vaig ensenyar el funcionament del Google Reader. Em va sorprendre la facilitat amb que li van aparèixer els posts que jo hi tinc marcats com a Compartir i que vosaltres podeu veure en el widget que hi ha a la columna de la dreta del bloc. A ell, com que té el meu e-mail entre els contactes li van sortir ràpidament al seu Google Reader.

Compartir dades és una de les grans avantatges de viure en el núvol.
De fet aquest post també el podria haver escrit en un full de paper en blanc, tot i que fer-vos arribar les copies ja hauria estat més complicat.
També el podria haver escrit en un fitxer .doc i enviar-ho per correu electrònic i esperar les vostres respostes, suposant que tingués totes les vostres adreces.
També el puc, com estic fent, deixar-ho escrit en un bloc a disposició de qui s'ho vulgui llegir, amb la opció de que us hi podeu sindicar si trobeu interessant el bloc, de manera que us estalvieu d'anar venint per aquí per veure si em vaig inspirant i rebreu el post còmodament al vostre lector de feeds, ja sigui el GReader o qualsevol altre.

També acabarà sent normal el fet que més d'una persona treballin sobre un document allotjat a la xarxa, de manera que es vagi creant i enriquint amb les aportacions dels seus usuaris. El document òbviament estarà al "núvol" esperant les modificacions que el faran cada cop millor i més interessant, o no.
Totes aquestes eines ens acaben eliminant les barreres tècniques per a l'intercanvi d'idees i acaba posant de manifest que la principal barrera segueix estant en el nostre cap.

Així doncs, primer haurem de tenir clar la necessitat de compartir informació. Pel que estic veient amb el Facebook, aquest punt molta gent no l'acaba de tenir clar i tots hi posem limitacions.

Per què cal compartir?
Per què cal jugar-se el "pelleju" fent un tàndem en ala delta?

Imaginem-nos onades

Tots rebem e-mails d'un amic on ens hi mostra un vídeo, un escrit, una foto, enllaç, ... que li ha fet gracia i ha cregut oportú compartir-ho amb nosaltres, i molts de nosaltres els tornem a enviar a la reste dels nostres contactes si ho hem trobat interessant.

Aquesta sana practica, sempre que es faci l'enviament massiu amb les adreces d'e-mails en CCO copia oculta per tal d'evitar difondre spam, també se la coneix com a marqueting viral quan l'origen del missatge s'ha creat amb la intencionalitat de difondre'l amb aquest sistema.

Dic que és una sana practica sense pensar gaire en les increïbles xorrades que a vegades m'arriben, per no dir les descomunals tonteries que són les cadenes tipus microsoft regala 100$ si ..., mercadona farà això si..., una persona necessita que reenvies aquest mail a 12 amics... o qualsevol altra absurditat piramidal d'aquestes.

Bé, centrem-nos.
Imagineu-vos per un moment a tota la gent que pot haver-hi a la xarxa.
Imaginem-nos l'origen d'aquests missatges, enviant el primer missatge als seus contactes.
Imaginem-nos als contactes que ho hagin trobat interessant, re-enviant el missatge a altres contactes seus.
Si ho heu imaginat igual que jo, haureu vist com el missatge es propaga com si fos una onada en un mar de cibernautes.
Quan un cibernauta no li agrada el missatge talla l'ona i si li agrada el missatge engrandeix l'onada.
Imaginem també que ho fa canviant de suport a través del mail, el seu bloc, el facebook, ...
Imagineu-vos que ho expliqueu a un amic que ha estudiat física i com que no us ha escoltat bé us comença a parlar de les propietats de les ones. Que si la freqüència, que si la longitud d'ona, ... i us plantegeu si les vostres onades es podrien arribar a comportar com les ones de veritat.
Imagineu-vos que sou uns cracks de la informàtica i que treballeu en aquella empresa.
Imagineu-vos que arribeu a la conclusió que fer aquestes onades amb les eines 2.0 que teniu està bé, però que ... ostres tu, perquè no fem una eina nova pensada per fer onades?

Imagineu-vos que heu estat massa estona donant toms pels núvols i que potser, potser ja se us han anticipat.

Cloud computing

Internet, com els Borg, va creixent engolint tot allò que arreplega: premsa, tv, música, ... fins hi tot amenaça d'assimilar els PC's.
Us imagineu un ordinador sense disc dur i disquetera de dvd?, fins hi tot sense processador, ni teclat o ratolí? Només una pantalla tàctil amb connexió a la xarxa. Tota la reste allotjat al núvol.

Aquest servei de hosting que ja s'està oferint, potser no com ho he descrit però si semblant, no és la variant del núvol que m'atrau en aquests moments.
També com m'apunta Alasanid en els comentaris de l'anterior post, tenim el GRID, que seria semblant al que es va fer amb el projecte SETI on podies cedir part de la potència del teu ordinador per processar dades recollides de l'espai en la recerca de senyals d'origen extraterrestre, creant així un núvol de recursos informàtics descentralitzats al servei d'un projecte.

Malgrat que tot això és podria incloure dins el concepte de núvol, la part que m'interessa és aquella que ha de permetre, a aquells usuaris que vulguin formar-ne part, interactuar entre ells per tal de compartir informació.
Per que fer servir la xarxa com a disc dur virtual està bé, però no te gaire més interes que el que pugui tenir fer copies de seguretat.

La diferencia important de tenir les dades al núvol està en que poden ser utilitzades per diferents usuaris.

M'han indicat que estic comenten un possible error tècnic al relacionar l'ala delta amb els núvols, doncs l'únic núvol que s'utilitza pel vol lliure és el cumulus i és per saber on hi ha una tèrmica.
Les tèrmiques són corrents d'aire calent ascendents circulars que fan servir els ocells, parapents i ales delta per remuntar alçada. El joc consisteix en sortir d'un indret elevat i planejar fins a trobar una tèrmica. Començar a ascendir donant voltes pel seu interior fins que s'acabi i després anar a per una altra. Quan s'acaben les tèrmiques cal pensar en cercar ràpid un lloc per aterrar.

Les tèrmiques tenen el seu perill doncs al voltant del tub circular d'aire calent ascendent hi llisca aire fred descendent. També són molt perillosos el núvols, entrar-hi dins amb una ala implica perdre l'orientació, visibilitat, baixada brutal de les temperatures i t'hi pots trobar pluja, neu o calamarsa.

Així doncs el millor per volar són els migdies d'estiu, sense gaires núvols al cel. Fet que permet als practicants d'aquest esport anar a dormir tard la nit abans, ja que no s'han de llevar aviat.

Paranoies

Segueixo amb la paranoia de barrejar més d'un tema alhora de fer els posts. A més, me'n vaig per tangents hiperbòliques i els entro amb calçador, tot esperant que la cola que no hi he posat els hi doni una mica de consistència i em permeti arribar a final de mes amb un mínim de dignitat, doncs les barreges poden donar exquisits còctels o bé infumables poti-potis.

Però com que ja estem pels núvols, i tenim llicencia per navegar-hi, entrem a la primera paranoia que em ronda pel cap.
A principis de Maig se'm va espatllar el disc dur (HDD) del portàtil i tota la informació de la que no tenia copia de seguretat, es a dir tota excepte una carpeta de la feina, se'n va anar a fer punyetes.
Em van quedar moltes dades a la web, escampades pels comptes de correu, facebook i el google docs. De fet una vegada tornat a instal.lar el Firefox i el Chrome tot ja torna a funcionar. Me n'adono que cada vegada guardo menys coses a l'ordinador i faig servir més recursos on line, de manera que estic convertint el meu ordinador en allò que els informàtics en diuen un terminal tonto.
Alguns ja haureu descobert per on vaig i entendreu que estic intentant descriure quelcom semblant al que s'anomena cloud computing.

Doncs si, ara em trobo amb la necessitat de ordenar una mica tot el que tinc pel cap, o millor dit pel núvol, sobre el concepte de cloud computing. Concepte que crec que tindrà una gran importància en el món d'internet, fet que personalment espero des de fa temps.

Malauradament per a tot el nombrós públic d'aquest bloc (això si que és una paranoia) que esperaven amb ànsia les meves reflexions sobre meteorologia, hauran quedat d'allò més decepcionats. Per animar-los, i sobretot per no quedar tancats durant un mes de Juny, farem incursions pel mig dels núvols de veritat gracies a fotos aportades pels Esparvers d'Osona, el club d'Ala Delta de la Vall del Ges, una vall al nord de la nostre/vostre benvolguda comarca.

Som-hi doncs.


Per cert, simultaneament a tot això estem aprofitant el Google Docs per fer un brainstorming sobre clouds computing que romandrà obert a tothom (com a consulta) durant tot el mes.

http://docs.google.com/View?id=ddqqtjs6_35fbfv37d8

PELS NÚVOLS

Dedicat a tots els que sempre esteu als núvols.

Quin mes de maig!

No m'havia passat encara en aquest bloc que un tema secundari s'acabes menjant al principal, clar que el que ha fet el Barça aquest maig no es normal.

Bé, dediquem almenys el darrer post del mes al tema que ens ocupava i que he deixat totalment desemparat degut en part al futbol i en part a una avaria del disc dur del meu pc. Com que no em veig capaç d'explicar-vos en un post que és www.guifi.net un adreço a la seva web i només us en faré cinc cèntims.

A veure, per formar-ne part s'ha de comprar un transmissor semblant a un ruter i posar-lo a la teulada de casa de manera que tingui visió directe amb un supernode. Ho endollem a la corrent i al pc. Després ens donem d'alta a la web de guifi.net i ja esta. Si no us hi veieu capaços podeu contractar un tècnic informàtic que us ho faci. Òbviament cal que aprop de casa vostre hi hagi una altra antena que faci de supernode, els quals acostumen a ser propietat d'ajuntaments o organismes públics, però el pot muntar tothom qui vulgui fer un dispendi de diners en bé dels seus veïns.
Del supernode a altres supernodes i aixi es va mallant la xarxa, tal com podeu veure als mapes de la web.

I una vegada connectats? doncs això ja depèn de cadascú, hi han empreses que hi fan circular les seves dades, podeu enllaçar telefonia IP, webcams, ... el que si que es cert es que aquestes aplicacions requereixen coneixements informàtics per treure'n profit i la molta gent nomes fa servir guifi.net per entrar a internet a traves de proxys públics o d'altra gent amb qui comparteix adsl. Els proxys públics estan "capats" de manera que no s'hi pot fer algunes coses com ara p2p, videoconferències, ... que es menjarien molt ample de banda.

I si s'espatlla? doncs s'ha d'arreglar. Cadascú es propietari del que hi aporta i si falla pot arreglar-ho o no. Al funcionar en xarxa es té l'avantatge que si falla quelcom es pot anar per altres camins.

origen de la foto

Ja se que amb el que acabo d'explicar no n'hi ha prou per entendre el que es guifi.net, però si en voleu més llegui-vos la web, pregunteu al foro o també m'ho podeu preguntar que, dins les meves limitacions tècniques, us ho explicaré de bon grat.

Per acabar, recordar que aquest dies d'èxtasi blaugrana s'ha complert 4o anys de la missió de la NASA Apollo 10 i que tal com vaig fer amb els 8 i 9 he volgut recordar en el seu aniversari per fer-me una idea de com va anar la cronologia del projecte Apolo.
Aquesta missió va ser l l'assaig general de l'anada a la lluna, doncs ho varen fer tot menys aterrar quedant el LEM "Snoopy" a poc més de 10 km de la superfície.
Ho varen deixar tot apunt per la històrica missió de l'Apollo 11.

Per cert, el proper mes el bloc anirà de núvols.

CHAMPIOOOOONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

27 de maig de 2009

Imatge de la tele per "imperativo legal", la locució la posa en Puyal, un twitter per exemple http://twitter.com/camideroma, el feisbuc obert, sandvitxos i cerveses, ....

Passi el que passi les properes dues hores, disfrutem-ho.

foto de www.lavanguardia.com

CAMPIONS !!!!!!!!!!!

Catarsi (Purificació de les emocions de l'espectador produïda per l'obra d'art)

col.lectiva (Dit d'un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d'individus)

F.C. BARCELONA CAMPIÓ DE LA LLIGA 2008-09

CAMPIONS !!

fotos de www.lavanguardia.com

Fira a Vic i paella a València

Aquest dissabte he anat a l'e-week amb la intenció de treure el cap al taller de blocs que organitzava l'Osonosfera.

L'e-week compta amb uns estands d'empreses del sector on he pogut remenar algunes noves pantalles tàctils per a pc's que imagino que d'aquí a poc seran la norma en ordinadors.

Després m'he trobat amb gent de l'Agrupació Astronòmica d'Osona que hi tenien un estand, hem compartit algunes impressions i també la indignació de com els mitjans de comunicació tracten l'astronomia. També m'han deixat xafardejar en l'interior d'un planetari inflable.

Després en Dani Martinez ens ha fet una amena xerrada resolen dubtes que li varem plantejat a traves del Facebook sobre l'edició de blocs. Tot i que sempre es d'agrair que la gent com en Dani vulguin compartir el que saben, trobo que s'hauria de mirar de fer un pas més endavant i anar més enllà en aquest tipus de tallers on hi hagés més interacció entre ponents i participants de manera que tots podéssim aprendre de tots.

Tot seguit hi ha hagut una altra xerrada de la gent de Guifi.net, amb la presencia del Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat Jordi Bosch, on a més de fer un breu repàs dels cincs anys de guifi.net en Ramon Roca ens ha explicat que esta capficat en fer servir també fibra òptica per mallar guifi.net, a més de les connexions amb wifi. Diu que s'ha jugat un sopar amb un alcalde que abans que acabi l'any tindrà un accés de 1Gbt a casa seva. M'ha semblat entendre que viu en una masia.

En fi, un mati entretingut ...

Foto de www.osona.com

... i just escric aquest post quan el Madrid acaba de perdre 3-0 amb el València. No em direu que això es normal. Ho aguantarem? Ens queda més baba per derramar?